Jardí d’hivern

“L’Eva ha viscut, des de ben jove, una atmosfera culta i exquisida en la seva Praga natal. Viu migpartida per l’amor de dos homes antagònics: un artista d’una esmolada sensibilitat i un rude militant del Partit Comunista.” Amb aquestes paraules s’inicia la ressenya de contraportada d’una de les edicions de la present novel·la, Jardí d’hivern. Però aquestes contradiccions que podem observar en els dos personatges masculins, Karel i Milan, van més enllà. No es queden, tot just, en una qüestió emocional.

Rere les relacions peculiars que conformen aquest trio (Eva – Karel – Milan) s’hi pot apreciar, com a teló de fons, la veritable protagonista de la novel·la: Praga. Perquè l’autora ha prestat especial interès a descriure uns ambients angoixants, la situació en què es movien els dissidents txecs durant els anys vuitanta, un col·lectiu de persones que ella va conèixer de primera mà. Sense anar més lluny, la mateixa Monika Zgustova ha indicat que diverses persones del seu país s’han reconegut dins la novel·la, amagades rere un nom de personatge fictici.

I és que Eva, segons la mateixa autora, és un personatge “víctima de tot, tant de la política de l’època com dels temps foscos del sistema social, i de dos homes.”

DIGUES LA TEVA:

ALTRES DADES:

Sílvia Romero.
Web.
Club La Crisàlide.