Natura quasi morta, de Carme Riera

Carme Riera va néixer el 1948 a la ciutat de Palma, capital de les Illes Balears. Va passar la seva infància i adolescència a la seva ciutat natal, traslladant-se l’any 1965 a Barcelona per estudiar filologia hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on es llicencià el 1970 i de la qual és catedràtica (essent la seva especialitat la literatura del segle d’or espanyol i els tallers d’escriptura).

Es va donar a conèixer el 1975 amb el recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora, i des de llavors ha publicat novel·les que han estat premiades amb els premis més destacats de la literatura catalana: Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d’Or…), Cap al cel obert (2000, premi de la Crítica Serra d’Or), La meitat de l’ànima (2004, premi Sant Jordi) o L’estiu de l’anglès (2006). La seva obra ha rebut el premi Nacional de Cultura.

Carme Riera s’endinsa per primera vegada en el gènere de la novel·la negra amb Natura quasi morta, una història de misterioses desaparicions ambientada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en plena vaga anti-Bolonya.

Basant-se en el cas real de la desaparició de l’estudiant Romain Lannuzel, el 13 de novembre de 2007, que va desaparèixer entre Barcelona i Sabadell sense que mai se n’hagi tornat a saber res, Riera arrenca la novel·la el 21 de novembre de 2008: la desaparició de l’alumne romanès Constantinu Iliescu de la Universitat en plena vaga anti-Bolonya és la primera alarma que alguna cosa estranya passa al campus. Comença una cursa dels Mossos d’Esquadra, professors i estudiants de la UAB per trobar-lo, que s’acaba convertint en un joc macabre on es multipliquen les víctimes, els sospitosos i res és el que sembla.

Riera ha explicat que tenia ganes de provar-se a si mateixa i demostrar que era capaç d’escriure una bona novel·la policíaca, tot i que ha confessat que l’experiència ha estat molt dura, ja que “és un gènere molt difícil en que no es poden permetre llicències perquè tot ha d’estar molt calculat”.

L’escriptora ha confessat que alguns dels seus referents han estat la nord-americana Donna Leon, la sueca Nansa Laarson, la islandesa Mari Jungstedt i Manuel Vázquez Montalbán, que fins i tot ha inspirat el nom de la protagonista de la seva novel·la: la subinspectora Manuela Vázquez.