Los funerales de la Mamá Grande

Publicada el 1962, ens trobem davant un recull de relats, en la seva majoria força breus, escrits amb el peculiar estil d’aquest autor colombià que ens duu al món, alhora màgic i real, de l’imaginari poble de Macondo, que anteriorment ja havia aparegut com a escenari de la novel·la La hojarasca (i que serà l’ambientació protagonista de Cien años de soledad).

Els vuit relats que conformen l’obra ens aproparan, a través dels seus personatges, a la vida real d’aquesta població. Hi trobarem una mare que viatja amb la filla per posar flors a la tomba del fill; un alcalde que ha d’anar al dentista; un noi que després d’un robatori permet que un altre carregui amb la culpa; la compassió ingènua d’un fuster pobre davant el plor d’un nen; la incomprensió d’una vídua davant el poc consol que rep per part del poble; l’enrenou que causa la mort sobtada d’un bon nombre d’ocells; els secrets que una noia no pot amagar davant la seva àvia cega; i el conte que dóna títol a l’obra, els funerals de la coneguda Mamá Grande.

Però en tots el relats, amb major o menor grau, el que s’observa és una aparent lluita de classes entre personatges marginats (vídues pobres, lladres, fusters, dentistes…) i altres del sector privilegiat (alcalde, metge, Mamá Grande i sacerdots en general). Una lluita, però, que sempre acaba trobant, com a màxim referent de poder, el cacic de torn. Cosa que ens duu a plantejar-nos si no és això una mostra del que ha passat en molts països llatinoamericans.

Crítiques i missatges a banda, els vuit relats mostren un estil ordenat, sense monòlegs ni diàlegs inserits enmig de les descripcions, ni canvis sobtats en el temps. El narrador únic, omniscient, desenvolupa un discurs directe que fa àgil la seva lectura.

DIGUES LA TEVA

• Tal com s’ha esmentat, aquest recull de relats mostra una aparent lluita de classes. Però també és cert que el mateix autor va comentar que es tracta de “una sátira del matriarcado y una gran burla de toda la retórica oficial de la literatura periodística colombiana”. Com valores aquesta afirmació? Has trobat aquest missatge al llarg de la lectura?
• Els relats són independents entre ells, però en alguns casos no sols comparteixen un escenari comú sinó que hi apareixen els mateixos personatges. Aquest detall narratiu dota de més coherència el recull? O bé consideres que hagués estat millor no crear aquestes coincidències?
• A Los funerales de la Mamá Grande trobem les primeres referències del poble de Macondo, un espai que després servirà a l’autor per recrear la seva gran obra Cien años de soledad. Creus que, tal com es diu tot sovint, l’escriptura de relats breus és la cuina de l’escriptura d’una novel·la?

ALTRES DADES
• Web sobre García Márquez en castellà (biografia i altres dades):
http://www.mundolatino.org/cultura/garciamarquez/ggm1.htm
• Entrevista a Youtube sobre elements d’inspiració:
http://www.youtube.com/watch?v=1Mwld78Y5_k
• Discurs acceptació Premi Nobel de Literatura (youtube):
http://www.youtube.com/watch?v=V2yc5ESsXac

Sílvia Romero.
Web.
Club La Crisàlide.