Descobrint un nou Picasso

Fa uns mesos Claude Picasso, el fill del pintor i l’administrador de la seva herència, va rebre una carta que li va cridar molt l’atenció. Un tal Pierre Guennec li demanava un certificat d’autenticitat de 26 obres inèdites de Picasso i li enviava unes fotografies de no gaire bona qualitat. Més tard, el fill del pintor va rebre una altra tanda de fotografies i un altre text assegurant que es tractava d’obres de Picasso.

Claude Picasso, intrigat per la revelació, es va posar en contacte amb Guennec, que va anar a París acompanyat de la seva esposa i d’una maleta. Per a sorpresa del fill de l’artista i de diversos experts, de la maleta van anar sortint fins 271 obres desconegudes de l’autor. Guennec va assegurar que aquesta enormitat de dibuixos, collages, retrats, pintures i esbossos responien a un regal del pintor i la seva esposa. Va afegir que durant els tres últims anys de la vida de Picasso (mort el 1973) havia treballat per a ell com electricista.

Els sis hereus del pintor van reunir-se i van decidir denunciar l’electricista per robatori. Segons el parer dels familiars de Picasso, és impossible que l’artista regalés una quantitat tan gran d’obres seves, moltes sense datar, sense dedicar o, fins i tot, sense acabar. “És cert que Pablo Picasso era generós. Però datava, signava i dedicava sempre les seves donacions, perquè sabia que alguns les vendrien per afrontar les seves necessitats”, ha assegurat Claude Picasso.

O sigui que l’electricista i la seva dona s’enfronten a una batalla judicial contra els hereus de Picasso. Per què han esperat tant de temps a treure a la llum aquestes obres? Podria ser que per eludir la presó gràcies a la prescripció del delicte.

Curiosament, Pablo Picasso afirmava: “Si hi ha res per robar, ho robo”. Està clar que es referia a la influència dels seus predecessors i fins i tot de coetanis. Remarcable és la influència d’Edgar Degas en els seus quadres i retrats sobre cabarets, banyistes i ballarines.

Quan es va instal·lar a París al 1904, Picasso vivia al mateix barri que Degas, però sembla que no es van arribar a conèixer. Tot i ser extremament diferents, compartien molts interessos. Tots dos eren revolucionaris artístics, però bona part de la seva obra es va basar en la figura humana i partia del coneixement del passat. Tots dos eren grandíssims dibuixants que van experimentar de forma innovadora en escultura, gravat i fotografia. Cap al final de la seva vida Picasso va fer molts aiguaforts inspirant-se en els monotips de Degas que posseïa, i, com a acte definitiu d’homenatge al seu predecessor, va representar Degas en persona a molts d’ells.

Si voleu comprovar la fascinació que Picasso va sentir tota la vida per l’art i la personalitat de Degas, no us perdeu l’exposició Picasso davant Degas, que podeu visitar fins al 15 de gener al Museu Picasso de Barcelona.