La musicalitat en el text
Quan llegim, encara que no sigui poesia, “escoltem” com sona el conjunt i ens agrada més o menys en funció de si hi ha o no una musicalitat interior. Fixeu-vos en un tros d’un text que us agradi molt i que conegueu bé i feu una senzilla prova: canvieu alguns mots aquí i allà per d’altres de sinònims però de diferent sonoritat. Torneu a llegir. Què en penseu? Us hi havíeu fixat mai?
Hi ha moltes maneres de fer que aquesta musicalitat funcioni: emprant verbs o substantius segons el ritme buscat –més lent o més ràpid-, fent conjunts de tres paraules de la mateixa categoria, o, per exemple, remarcant un tipus de sonoritat per damunt de les altres (fricatives, etc.).
Avui jugarem a això, a buscar directament una sonoritat. Haureu d’escriure a l’entorn d’una lletra. Vocal o consonant, com us agradi més. Vull dir que sigui la reina, sí, però no la única, eh? Fem un petit exemple:
La Laura és llarga, desllenguada i gelosa. Em cau molt malament. Lila es posarà quan l’Àngel llenci la llenya tan lluny i ella no!
Ja sabeu que els qui amb un sol text no en tingueu prou, teniu permís per continuar. Seria interessant repetir el text donant la importància a una altra consonant després.
La meva recomanació de lectura, aquesta vegada, no és de ficció: En perill d’extinció d’en Pau Vidal.
He descobert fa uns mesos que, a més de fer mots encreuats és traductor i autor d’assaigos i novel·les i n’estic encantada de parlar-vos-en.
Com sempre, esperem que feu d’aquest bloc un bocinet del vostre món.
Gràcies.
Mercè Rey.
Taller d’Escriptura Creativa.
