La por a la paraula escrita

Tots som conscients de la pulsió de l’escriptura, un desig incontrolable que neix de les nostres entranyes. Però… a l’hora d’escriure, RES. Les suposades idees, els somnis, les sensacions, desapareixen i ens assisteix una POR atroç, el sentiment de banalitat, la inconscient certesa que les nostres paraules no tenen cap valor.

Por a la paraula escritaI comencem a donar-nos excuses: “ara no tinc temps”, “he de fer una altra cosa”… activitats que fins aquell moment havien desaparegut de la nostra vista, sorgeixen, com fantasmes i s’ofereixen com aliats de la nostra por perquè oblidem aquesta pulsió, que semblava tan autèntica i ens dediquem a una altra cosa.

La por a la paraula escrita, a escriure, només se supera escrivint. Aquest és el desafiament: escriure, escriure i escriure. I aquí us donaré unes indicacions per superar aquesta por a l’escriptura:

Començarem per creure’ns escriptors… i després, ja veurem… Hem d’oblidar l’escriptura meravellosa dels nostres autors predilectes, les crítiques, encara que siguin positives; el que hem de fer és relaxar-nos, deixar fluir la ment…

Escriure un somniAra és qüestió de planificar un temps mínim, però diari, per escriure: potser 10 o 20 minuts siguin suficients per començar. Ho hem de convertir en un hàbit, com la dutxa o el menjar, una activitat que no puguem eludir, si més no al principi, després ja marcarem el nostre ritme. Però ara per ara, no… hem d’entrenar el múscul de la imaginació.

I no oblideu que l’entorn és important: un espai de treball silenciós i, si és possible, solitari, només amb la companyia d’una sèrie de diccionaris disposats a ser consultats davant de qualsevol dubte.

En aquesta primera sessió us proposem un repte senzill: escriure sobre el que ens suggereix una nit d’estiu qualsevol. Deixeu volar la imaginació i doneu-li forma en no més de vint línies. Un cop acabat l’escrit, reviseu-lo i deixeu-lo reposar. No el rellegiu fins, com a mínim, l’endemà. Creieu-me. Ara és el moment de penjar els vostres texts al bloc.

Ànim i bones lletres!!!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

sofeita