A peu per Múrcia. Valle de Ricote, de Josep Maria Espinàs

Josep M. Espinàs ha presentat aquests darrers dies A peu per Múrcia. Valle de Ricote (Edicions La Campana), el seu vintè viatge, al sud del País Valencià.
Espinàs escriu les seves cròniques de viatges a partir dels petits detalls i les anècdotes que sorgeixen de les seves trobades amb la gent. Per això, no és estrany que declari que per a ell resulti “més exòtic viatjar a l’interior de Múrcia que anar a Nova York”, perquè sap que “allà els contactes m’aporten molt més literàriament”.

Segons la seva editora Isabel Martí, “aquests llibres són un gran retaule de mig segle de vida petita de la gent corrent”, i afegeix: “La gràcia de l’Espinàs és la música que posa darrere les paraules i que converteix en matèria literària allò que aparentment és vulgar”.
Espinàs busca “la dimensió de ficció que hi ha en la realitat” i en té prou amb dir bon dia perquè els vilatjans li ofereixin en safata les seves petites històries: “Viatjo amb els ulls ben badats i l’atzar m’aporta anècdotes de pel·lícula, com l’home que s’anomena rei dels ganduls o la dona que balla sola amb la mà alçada com si agafés la seva parella de ball”.
De les grans, no en parla. No al·ludeix, per exemple, a la corrupció urbanística que ha proliferat per la regió murciana, i és crític en els seus comentaris: “Quan un poble no pot pagar un bibliotecari, però projecta triplicar la població en pocs anys i quadruplicar els camps de golf, alguna cosa està passant”.

Aquests són els 20 “A PEU” que ha escrit Josep M. Espinàs, i que podeu trobar a la Biblioteca:

Biblioteca Joan Oliva i Milà.