I la festa segueix, de Josep M. Espinàs

Josep M. Espinàs té una qualitat humanística que el defineix com un dels escriptors més coherents del nostre temps, i també un mèrit: que després d’haver publicat 80 llibres i 10000 articles encara li queden coses per explicar.

“Quantas coses passen si un té paciència”, diu gairebé al començament del seu darrer llibre I la festa segueix (títol inspirat en un poema de Jacques Prévert), un recull ple d’observacions i reflexions sobre els fets de la vida i la societat en general, expressades amb profunditat, precisió i calma, on també ens parla de les seves experiències personals i del món que les envolta.

De fet, el mateix autor el cita com una continuació de Temps afegit, escrit fa 9 anys, quan va arribar a la que en aquells dies era l’esperança de vida d’un català (73 anys).

No falten al·lusions a records infantils de l’autor, als seus viatges, als carrers de Barcelona, o la literatura, ni el seu inseparable punt d’ironia: “Si dictaminen que he de deixar els dolços i la sobrassada i dedicar-me a l’enciam, als meus vuitanta-dos anys, deu ser perquè pensen que, si no ho faig ara, ho pagaré en una altra vida”.

I la festa segueix és un llibre d’allò més recomanable. No hem d’oblidar que Josep M. Espinàs és un autor amb un discurs assenyat, net i planer i amb una prosa que podem qualificar de llegidora.

Aquí us deixem algunes de les reflexions que apareixen al llibre, que podeu reservar a la Biblioteca:

Sobre l’escriptura: “La perfecció, si existeix, no depèn de la voluntat”.
Sobre l’amistat: “Només els molt amics poden estar tan a prop l’un de l’altre i compartir el silenci”.
Sobre els brindis: “Compartir una mirada sempre és millor que compartir un soroll”.
Sobre l’edat: “Envellir no és cap originalitat, ho fa bastanta gent”.
Sobre la sort: “Voler allò que pots. Això és la sort”.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.