Qué Leer
Aquest estiu la revista de literatura Que leer ha celebrat el seu número 200 i com la pròpia editorial exposa han estat durant aquest temps compartiendo la pasión por los libros entre els seus lectors. Va ser un llunyà mes de juny de l’any 1996 quan va arribar el primer exemplar d’aquesta revista amb la intenció de parlar de llibres amb un enfocament diferent, sense caure en els tics elitistes de bona part de la premsa cultural que aleshores apareixia mensualment. En la seva gènesis la idea original va ser clara i buscava la seva semblança en una revista que ja estava consolidada com Fotogramas: aconseguir un format similar però de característica literària. I l’objectiu principal d’aquesta nova revista era respondre a la demanda existent entre els lectors que consistia a fugir de les revistes literàries tradicionals enfocant el seu contingut a les novetats de lectura que apareixien però amb un enfocament periodístic visual que fos innovador o com a mínim diferent.
Les revistes de llibres a finals dels anys noranta només sobrevivien per subvencions o pel voluntarisme dels seus col·laboradors. Però així al juny de 1996 apareixia el primer número de la revista amb una primera crítica literària dirigida al llibre El diario d’un náufrago de Gabriel García Márquez. Va aparèixer una de les seves seccions ja des de l’inici, es tractava de Personajes del mes on haurien d’aparèixer les cares literaris de més actualitat en cada mes de publicació. També ja començava una secció llegendària de la revista com és Copas i letras a càrrec de Anibal Lector, que per aquella època tenia un personatge cinematogràfic de nom similar que triomfava a les taquilles cinematogràfiques.
Actualment la revista disposa de les seves seccions fixes d’èxit com la de Jóvenes lectores que recomanen la literatura per als primers anys de afició a la lectura. Es repassa l’actualitat en la secció Tipos de letra, es dedica un espai als llibres a la Xarxa, també a la poesia, al còmic i a l’actualitat internacional. Un altre espai destacat és Críticas, on s’aborden les recomanacions mensuals dels llibres més destacats. A Rostros hi ha un personatge que ha estat notícia pels seus mèrits literaris o simplement per una curiositat que l’ha portat a ser notícia. Finalment, aquesta revista de literatura es completa amb diversos reportatges sobre les ficcions més conegudes i noves que ofereix una visió diferent d’aquell llibre que ens agrada però que encara no hem decidit llegir. Per últim, no es pot passar per alt la secció Galeria de clásicos on la història cobra la importància que alguns escriptors mereixen.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
