El llibre de les il·lusions

La història d’ El llibre de les il•lusions s’inicia quan el protagonista, David Zimmer, està enfonsat psicològicament a causa d’un drama personal: la recent mort de la seva dona i dels dos fills en un accident d’avió. Es reclou a casa i dins d’ell mateix, com si d’un ermità es tractés, i veiem com a poc a poc va consumint la poca energia que li queda per viure.

Sembla que res no pugui fer-lo reaccionar, fins que una nit, totalment per atzar, mira a la televisió una pel•lícula de cinema mut protagonitzada per l’actor còmic Hector Mann. En David Zimmer s’interessarà per primera vegada després de molt de temps per alguna cosa: aquest actor. I n’escriurà una breu biografia que esdevindrà la seva porta d’entrada a una meravellosa història, barreja d’absurd i estranyesa.

Al llarg de la novel•la podem trobar dos fils argumentals. Per una banda, el que ja hem esmentat: el procés de dol d’en David Zimmer. Per altra banda el mostreig de la vida peculiar de l’actor còmic Hector Mann. Aquestes dues narracions s’intercalen amb mestria i ens van conduint vers un desenllaç comú.

A més, Paul Auster aprofita amb molta habilitat els seus coneixements del món cinematogràfic i ens subministra amb petites dosis algunes referències a vides tortuoses i complicades al voltant d’aquesta indústria.

El llibre de les il•lusions ens parla de la força que ens anima a viure (fent un símil entre il•lusió i esperança), però també ens mostra el concepte d’il•lusió com a imatge d’alguna cosa que no existeix, un miratge, una falsa percepció de la realitat.

DIGUES LA TEVA

La majoria de ressenyes sobre aquesta novel•la assenyalen David Zimmer, l’home enfonsat psicològicament amb què s’inicia la història, com el protagonista del llibre. Amb tot, hi ha comentaris que indiquen que el protagonista és l’actor còmic Hector Mann, sense el qual la història no seria possible. Com valores aquestes afirmacions?. Consideres que un d’ells té més intensitat que l’altre com a personatge o bé que es reparteixen aquesta tasca?

Paul Auster és un escriptor de culte per a molts lectors, però també és cert que darrerament hom tendeix a dir que les seves novel•les no tenen la força que es podia trobar en les primeres obres. Creus que això és així? Penses que Auster potser ja ha començat a esgotar les seves fonts d’inspiració?

L’autor, durant força anys de la seva vida i de manera intermitent, s’ha dedicat al món del cinema, tant dins la faceta de director com dins la faceta de guionista. Veus en El llibre de les il•lusions l’empremta d’aquest bagatge o pel contrari consideres que les referències cinematogràfiques tampoc no tenen tanta importància?

Conversa entre Enrique Vila-Matas i Paul Auster (video en anglès)