El Tricentenari
Aquest any 2014 es compleix el 300 aniversari dels fets de l’11 de setembre de 1714.
Europa sortia llavors d’un dels conflictes bèl·lics més importants de la seva història, la Guerra de Successió espanyola, a la qual Catalunya havia jugat un paper protagonista.
L’any 1700 moria sense descendència Carles II, darrer monarca de la dinastia dels Àustria a Espanya, deixant la Corona a Felip de Borbó, duc d’Anjou, net de Lluís XIV de França que va entrar a Madrid el 1701. Posteriorment Felip V es va fer reconèixer en els estats de la Corona d’Aragó, va convocar Corts a Catalunya, va jurar les Constitucions i va ser proclamat Comte de Barcelona.
L’emperador Leopold I d’Àustria, Anglaterra i Holanda, però, no acceptaren el testament del monarca traspassat i van subscriure els drets de l’altre pretendent, l’arxiduc Carles d’Àustria.
Les potències europees es van posar en guàrdia ja que França o Àustria podien sumar els territoris hispànics i convertir-se en potència suprema.
La guerra mundial va esdevenir imparable. En la Gran Aliança de l’Haia és van aplegar Anglaterra, Portugal, Àustria, Holanda, Prússia, Hannover i Saboia, les potències partidàries del manteniment dels Àustries a Castella i Aragó. I tement que França i Espanya acabessin a mans d’un mateix sobirà van declarar la guerra al Borbó de França i al d’Espanya, proclamant els drets de l’Arxiduc Carles.
El conflicte internacional també va tenir una dimensió peninsular, amb Castella donant suport als Borbó i els territoris de la Corona d’Aragó als Àustries.
El juny de 1705 representants de l’oposició catalana van signar amb la Gran Bretanya el Pacte de Gènova, pel qual la monarquia anglesa es va comprometre a garantir la integritat constitucional de Catalunya.
El novembre del 1705 la flota anglo-holandesa i voluntaris austracistes, després d’alliberar València, van ocupar Barcelona, i l’Arxiduc Carles va ser proclamat rei.
Des d’aleshores, la Guerra de Successió esdevingué també interestatal i civil a la península. La guerra va ser llarga i els aliats van estar a punt de vèncer en diferents ocasions, però les tropes de Lluis XIV van aguantar.
La superioritat militar dels felipistes, i el fet que Carles d’Àustria heretés la corona de l’imperi austríac, van conduir les potències europees a signar el Tractat d’Utrecht (1713).
Aquest tractat posava fi a la guerra de Successió espanyola i confirmava Felip d’Anjou com a rei d’Espanya i de les colònies americanes, amb el compromís de renunciar a la Corona de França i a canvi de cedir territoris.
Nàpols, Milà i els Països Baixos espanyols passaven a Àustria. Sicília passava a Saboia, les fortaleses de Bèlgica passaven a mans holandeses, i Gibraltar i Menorca a la Gran Bretanya que obtenia, a més a més avantatges en el tràfec d’esclaus.
No hi ha cap dubte que la principal guanyadora del conflicte fou Anglaterra i la principal perdedora fou Catalunya.
Des d’aleshores, Catalunya va restar sola davant dels exèrcits borbònics. L’11 de setembre de 1714 es va produir l’assalt final de les tropes borbòniques a la ciutat de Barcelona. Un cop caiguda la capital, només resistia a Catalunya la plaça militar de Cardona, que capitulà el 18 de setembre.
Les conseqüències de la Guerra de Successió van ser l’ocupació de Catalunya per les tropes borbòniques i la desaparició de totes les institucions catalanes, que s’havien anat configurant des de l’alta Edat Mitjana. El Decret de Nova Planta (1716) imposà a Catalunya les institucions i lleis de Castella.
El Tricentenari s’està commemorant durant tot aquest any arreu del país. Els actes de celebració es produeix intensament a les poblacions d’arreu de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. La història de Catalunya també va passar per aquestes capitals catalanes, que van jugar un paper significatiu en tot el procés succeït fa tres segles, i ara és el moment de recordar els fets per conèixer els nostres orígens.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
