John Banville, Premi Príncep d’Astúries de les Lletres 2014
L’escriptor irlandès John Banville (Wexford, Irlanda 1945) ha estat guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres 2014 al qual optaven vint candidatures procedents de catorze països.
El jurat ha concedit el guardó al novel·lista irlandès per la seva “intel·ligent, profunda i original creació novel·lesca”, així com al seu altre jo, Benjamin Black, pseudònim amb el que escriu torbadores i crítiques novel·les policíaques.
L’acta del jurat destaca que la prosa de Banville s’obre a enlluernadors espais lírics a través de referències culturals on es revitalitzen els mites clàssics i la bellesa va de la mà de la ironia. Alhora, afegeix l’acta, mostra una “anàlisi intensa de complexos éssers humans que ens atrapen en el seu descens a la foscor de la vilesa o en la seva fraternitat existencial”. “Cada creació seva atrau i delecta per la mestria en el desenvolupament de la trama i en el domini dels registres i matisos expressius, i per la seva reflexió sobre els secrets del cor humà”, ha conclòs el jurat.
El de les Lletres és el cinquè dels vuit guardons que concedeix la Fundació Príncep d’Astúries i en els últims anys va distingir, entre altres, a autors com Antonio Muñoz Molina, Philip Roth, Leonard Cohen, Amin Maalouf, Ismaïl Kadaré i Margaret Atwood.
Hereu de la literatura de Nabokov, al qual admira des de ben jove, Banville destaca del seu estil l’acurada construcció de cada frase, unitat bàsica de la seva literatura i la narració en primera persona. Tot això i en molts casos amanit pel seu humor negre.
L’escriptor, que signa els seus novel·les negres com Benjamin Black, i la resta, amb el seu veritable nom John Banville, ha dit, deixant clares les seves preferències: “Espero que aquest premi l’hi donin a John Banville, no a Benjamin Black, a tota la meva carrera, que dura ja més de mig segle”.
“Els meus llibres com Banville els escric per frases” explica, “els de Benjamin Black, en canvi, els faig molt ràpidament”. És conscient de l’espontaneïtat i rapidesa que exigeix el gènere policíac, i també el diferent públic que el llegeix segons la firma. “La gent que llegeix a Banville busca altres plaers, com una construcció bella, i espero que els que llegeixin a Banville trobin una mica de poesia”. No obstant això, ell guarda grans distàncies també quan signa com Black de certs corrents del negre: la violència extrema és una d’elles. “La gent vol violència extrema, jo prefereixo la de Chandler, però sóc un antiquat …”
De la seva producció literària com John Banville sobresurt El intocable (1985), El libro de las pruebas (1989), amb el qual va ser finalista al prestigiós Premi Booker, Eclipse (2000) o El mar (2005), que molts consideren la seva obra mestra i que va ser reconeguda amb el Booker el 2005 i l’Irish Book Award el 2006. La seva novel·la més recent és Antigua luz (2012), on reprèn personatges i narradors d’altres històries i on barreja sexe, intriga i melodrama.
Com Benjamin Black, l’autor va publicar El secreto de Christine (2006), la seva primera obra de novel·la negra, i on crea al seu personatge protagonista, Quirke, el forense que va protagonitzar també El otro nombre de Laura, En busca de April i Venganza. Al marge d’aquesta saga, també va veure la llum El lémur (2009). Com Black, l’escriptor aposta per una narració en tercera persona i ofereix una escriptura més ràpida i lleugera.
Al febrer de 2014 va arribar l’última novel·la de Banville escrita pel seu alter ego policial, Benjamin Black, La rubia de ojos negros, on ressuscita al famós detectiu privat Philip Marlowe, creat pel nord-americà Raymond Chandler el 1934. Una novel·la que li va encarregar pròpia família de Chandler.
Benjamin Black a la Biblioteca
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
