1714 Baluard
Aquesta novel·la gràfica no se situa en cap moment de la Guerra de Successió, ja ens trobem amb la ciutat de Barcelona capitulada a les forces borbòniques. Ens situem concretament a la Cerdanya, en un dia qualsevol del mes de novembre de 1714. Allà seguirem un dels soldats que va participar en la defensa de la ciutat fins a la seva rendició, i que ara ha de complir una important missió. El soldat en qüestió es un fuseller de muntanya, un miquelet, anomenat Joan Constantí Rambó. Barcelona, després de resistir heroicament un setge brutal, es rendeix a les tropes borbòniques. Cels Piñol i l’Àlex Santaló són els autors del còmic oficial del Tricentenari. L’argument va de la ma d’un apartat gràfic molt cuidat, ple d’acció i que combina un bon desenvolupament narratiu amb instants ben detallats que ofereixen autèntics retrats dels moments clau com va ser el dramàtic setge de Barcelona.
El Baluard del Migdia va ser un dels escenaris més rellevants durant el setge a Barcelona el 1714. Era una de les fortificacions de la Muralla de Mar de la ciutat, construïda a inicis del segle XVI, per protegir la seva façana marítima. Entre grans edificis i a través d’unes reixes, en una petita plaça a prop del metro de la Barceloneta, s’albiren part d’aquestes restes històriques que s’han preservat fins als nostres dies. Les tropes borbòniques iniciaren l’assalt general sobre tota la muralla de llevant de la ciutat ben entrada la matinada; després de dues hores d’heroica resistència les unitats de la Coronela de Barcelona foren massacrades.
A partir d’aquell moment la línia de defensa es trencà i les unitats borbòniques començaren a penetrar massivament per la bretxa, agafant per l’esquena els defensors que lluitaven als baluards de Llevant, de Santa Clara i del Portal Nou. Amb els baluards de llevant sota el control borbònic, el mariscal Duc de Berwick ordenà l’avenç en massa de les seves tropes… El setge de Barcelona va concloure l’11 de setembre de 1714, i va representar la fi de la resistència contra l’exercit borbònic. La resistència del Principat de Catalunya i de Barcelona va significar per a molts catalans, per a molts habitants dels altres regnes de la península una lluita contra un model polític més absolutista i centralista, un poder que creixia a Europa, i una lluita per uns valors propis de cada regió d’aquella època.
1714 Baluard és una història gràfica destinada al lectors més joves i és la novetat d’aquest mes de juny a la biblioteca.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
