La mestra i la bèstia. Imma Monsó
El Club La Crisàlide es vesteix de gala en la inauguració del curs 2023-24, amb la presència de l’autora de La mestra i la bèstia, Imma Monsó. A la sala d’adults, un nodrit grup de lectors i lectores esperen la presentació que durem a terme amb la Cristina Torremorell, directora de la Biblioteca Joan Oliva, la propia autora i jo mateixa, com a conductora del Club. Després d’un breu resum de la seva brillant trajectòria, que s’inicia el 1996 amb el premi Ribera d’Ebre per un llibre de contes, Si és no és, i culmina el 2013 amb el Premi Nacional de Cultura, amb fites destacades con Un home de paraula (2006) o La dona veloç (2012, premi Ramon Llull), ens concentrem en La mestra i la bèstia (2023), un autèntic homenatge a les mestres rurals de la postguerra.
Imma Monsó, l’escriptora
La protagonista, Severina, és una noia que als 19 anys ha perdut els pares i demana destí al poble de Dusa, on espera trobar una casa i acostumar-se a parlar amb la gent. La seva mare, Simona, la va educar a casa per estalviar-li les impostures de l’escola franquista, però tampoc va atrevir-se a explicar-li el que havia passat durant i després de la guerra, per la qual cosa la nena creix sense entendre res d’allò que diuen els seus pares, que acostumen a parlar en clau –el nen Jesús és Franco, els bisbes són peixos grossos del règim, condecorar és torturar- i s’acostuma a estar sola en el seu món, sense la companyia d’altres nens. La salva la lectura. Hi ha en la Severina una autèntica passió per llegir, per llegir-ho tot: els llibres de la biblioteca familiar, pocs però ben escollits, però també els diaris, els rètols, els anuncis…En la novel·la, així mateix, l’autora evoca aquell món d’abans, on tot passava més a poc a poc. La percepció de la noia de la vida i del món és singular i intensa des que, als 7 anys, té la revelació que tot allò que està vivint, un dia, desapareixerà per sempre. Una noció de la mort que no acostumem a associar als infants, però que tampoc els ha de ser estranya.
La mestra i la bèstia, el llibre
Feta aquesta interessant exposició, l’Imma Monsó, amable, inquieta, convida lectors i lectores a participar tot fent preguntes. Trenca el gel la Neus Solé, felicitant l’autora per haver creat una protagonista tan intel·ligent i preguntant-se si ella mateixa ha viscut situacions similars. L’Imma admet que sempre hi ha una part personal en les novel·les, però que ella defensa molt el dret a la ficció, la llibertat de crear o recrear allò que no s’ha viscut directament. En canvi, explica que la recerca sobre l’activitat del seu pare –que va morir essent ella petita- va ser el disparador que li va permetre tirar endavant la novel·la.
L’Anna Maria Montaner intervé agraint-li l’ús de la llengua, l’amor per les paraules –com un homenatge a Pompeu Fabra- i el goig que proporciona aquesta lectura. Parlem també de l’ús del ribagorçà, que l’Imma Monsó ha tingut molt en compte en la parla dels personatges del poble.
En Josep Maria Olivar li pregunta també si en algun moment hi ha una certa referència a en Sergi Pàmies, els pares del qual, exiliats i implicats en la política, li van fer viure una infantesa força especial. L’Imma admet que hi ha algun paral·lelisme, per la coincidencia amb l’època, però que no ho va fer a consciència.
Altres lectors i lectores, entre els quals saludem César Verdejo, Teresa Rodríguez i Rosalia Gil, més Francisco Pérez, el meu marit, fan també les seves aportacions, i estan d’acord que tant la novel·la com l’evocació d’una època que reivindicava el silenci sobre el que havia passat abans els ha fet emocionar.
Més títols de l’autora…
Finalitzem amb una important dada sobre la nova novel·la de l’Imma, que versarà sobre el tema de la crueltat, a partir de la frase de la Simona “Em sap greu haver-te estimat tant”, amb la idea que així la filla patirà més quan ella no hi sigui.
I ens acomiadem amb més aportacions de lectors i lectores, incloent una càlida intervenció de la Cristina Torremorell, tot agraint a l’autora la seva proximitat, intensitat i aprofundiment personal i literari, i convidant-la a tornar a venir a veure’ns. Sempre que vulgui, serà benvinguda!
Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.
Imma Monsó a les biblioteques de Vilanova i la Geltrú.
