Concurs Puja al tren. Línia de les experiències.
Una altra de les línies que pots trobar al concurs Puja al tren és la línia de les experiències. Nou estacions apassionants!
La primera estació que trobem és
Mira de Tina Vallès
La Mira és una noieta de deu anys a qui agrada mirar i observar el seu entorn, però al mateix temps té molta vergonya. Dibuixar és la seva passió i es passaria les hores amb un llapis i un paper. Els pares, però, decideixen inscriure-la en una escola de ball: serà l’oportunitat de perdre la vergonya?
Rigo i Roc de Lorenz Pauli
T’esperen vint-i-vuit històries on trobaràs la narració de la vida de dos personatges que viuen en un zoo a la ciutat: un ratolí amb moltes ganes de saber i un lleopard savi i vell i molt cansat de ser mirat. No obstant, ells dos mantenen converses i reflexionen sobre la confiança, el saber, la bellesa i la mort… Acompanyen el text il·lustracions de Schärer, que manté el seu traç realista i expressiu quan ha de representar l’estat d’ànim dels protagonistes. Un animal petitíssim al costat d’un altre de mida gran!
Cuando brillan las estrellas: una historia inolvidable de Victoria Jamieson
Aquest llibre està basat en un fet real. L’autora, Victoria Jamieson, va ser voluntària en un camp de refugiats sirians. Allí va conèixer Omar Mohamed, el qual li va explicar la seva història en un camp de refugiats a Kènia.
Les paraules essencials que defineixen aquesta narració són l’esperança contraposada a l’angoixa. Però també els tocs d’humor conviuen en aquesta novel·la gràfica sobre la infantesa que Omar i el seu germà Hassan van viure en un camp de refugiats de la ONU a Kènia. Malgrat que és una història de sofriment i lluita, l’escola serà el toc i refugi que donarà esperança a l’Omar i que el farà pensar que hi ha un futur.
El nou de David Almond
No hi vull anar. Em vull quedar a la classe rarota i pensar en l’espai i en els planetes rarots i la vida rarota i els àliens rarots, però és clar, segueixo la secretària rarota pels passadissos rarots passant per davant de les classes quadrades i rarotes amb els alumnes rarots que seuen d’una manera rara a les taules quadrades i rares i després entro al despatx rarot de la rarota senyoreta Hoolihan,…
Fragment, cap. 11, pàg. 72
George arriba a la nova escola i troba tothom estrany. Què li passa, es pregunten els seus nous companys? Quin misteri hi ha?
T’atreveixes a esbrinar-lo?
Continuem amb
El dia que el Lleó es va enamorar de la Gasela. Eulàlia Canal
Com molt bé saps el Lleó és el rei de la selva i, per tant, la resta d’animals obeeixen el que ell diu. Però un dia apareix una Gasela que l’ignora. Aquest comportament captiva el Lleó i en la cerca del perquè farà un gran descobriment.
La Gasela va observar el monstre i va somriure:
-Pobrissó, no sembla gaire perillós!
El Lleó es va posar vermell de ràbia. Volia cridar, però tornava a sentir aquella nosa a l’estómac, com un mareig que el feia sentir totalment desorientat.
Fragment, pàg. 39-40
Els Pòstits del senyor Nohisoc de Tina Vallès
En aquesta història sabreu el que és l’amistat. La Clàudia sap que té un veí nou, però encara no el coneix. Veu que ve un camió carregat de caixes de llibres. Ella vol descobrir qui és. Tanmateix només aconsegueix saber que es comunica amb pòstits.
Una història misteriosa de pòstits que van i venen pel replà de l’escala!
Seguim amb
L’hivern del Sr. Jeroni d’Eulàlia Canal
El Sr. Jeroni viu sol. La seva dona, Francesca, va morir. Però no és ben cert que visqui sol: amb ell viu un robot, en Vladimir. També té un alegria, l’única potser: el seu net Boi, a qui intenta transmetre la passió pels rellotges. Tanmateix la seva rutina s’alterarà d’una manera que no es podia imaginar: a la casa del davant es produeix un incident.
El dol, la solitud i l’acceptació de la vellesa són els temes centrals d’aquesta història. També eixampla els límits de la família tradicional.
Vivim una crisi: bufa, quins embolics avi Mateu! d’Anna Gasol
L’avi Mateu rep cartes del seu net en Roc, però el que passa és que l’avi és mort. El noi explica al seu avi el que fa cada dia i el que fa la seva família. A través del paper i del llapis coneixerem la vida d’aquest noiet d’onze anys.
Dimarts, 12 de febrer
Per molts anys, avi! Siguis on siguis, recordes que avui es el nostre aniversari? Faig onze anys. Tu en faries vuitanta dos. M’agradaria poder parlar amb tu. T’enyoro molt, tot i que han passat dos anys des que ens vas deixar. Trobo a faltar les teves bromes, les excursions, els berenars de xocolata desfeta, les partides d’escacs…
Fragment, pàg. 7
I la darrera estació és
Tu voldries ser el meu avi? de Mar Font
En Pol s’ha assegut a prop del seu nou avi i escriu una llista del material que en Lluís considera indispensable:
-Necessitarem llistons, sí, compra llistons, també tauler marí, pals rodons pel pal major… Ho vas anotant, Pol?
-Sí, avi. -I aquest sí, avi li surt com de tota la vida. Tots dos es miren i somriuen.
L’avi li col·loca una mà a l’espatlla i reprèn la llista:
Fragment, pàg. 65
En Pol és un noi que no té pare, ni avis. Ha de fer un treball d’escola, però no té cap familiar que el pugui ajudar. La mare està molt enfeinada. Tanmateix se li acut una idea: posarà un anunci per trobar un avi.
Què t’ha semblat aquesta línia d’avui del concurs Puja al tren és la de les experiències? Maca, oi?
