El amante lesbiano. José Luis Sampedro
Dediquem la primera sessió del 2023 a aquesta obra de maduresa d’aquest excel·lent autor castellà, a qui llegim en la seva llengua original.
Carmen Mayoral comença la roda, explicant que se li ha fet molt feixuc el llenguatge d’aquesta novel·la, tan carregat de metàfores, i que no ha aconseguit entrar en la història.
A Maria Teresa Rodríguez li ha fet gràcia el personatge, i ha trobat molt ben explicada la diferència entre gènere i sexe, ja que efectivament en Mario té sexe masculí però el seu gènere és femení, li agraden les dones i vestir-se de dona. La seva mare, molt dominant, el voldria de gènere masculí, el fa casar i és desgraciat. Després, amb Farida, retroba la seva personalitat. Li ha agradat la novel·la, i també recomana La sonrisa etrusca.
La Rosa Llop considera que el llibre tracta els episodis del lesbianisme d’una manera massa crua en el detall. Veu que el protagonista té un problema greu en l’ocultació de la seva personalitat, però el llibre no li ha agradat massa.
A la Rosalia Gil ha agradat la presentació del marc metafòric de l’inici, aquestas Afueras on tot està pagat i no transcorre el temps. Creu que cada personatge es mostra en la seva complexitat: la mare dominant, la tita Luisa, a qui li agrada ser sotmesa, el pare, que és homosexual. En el llibre es parla molt de la dominació i de la submissió. Farida, dominant, de fet fou violada i maltractada, i en certa manera és ella qui fa perdre la virginitat a Mario-Míriam, perquè després ella el pugui acceptar com a amant masculí, superant el seu trauma.
El amante lesbiano, el llibre
La Carla Soler, que ja l’havia llegit i en recordava sobretot les parts del transvestisme, ha gaudit ara de la metàfora que representen Las Afueras i del sentit de l’humor de l’autor. Troba genial la presentació de la família, dels espais, els valors que emana, així com la modernitat. També li agrada l’exposició de les idees humanistes, la informació de la filosofia sufí, hindú, etc. En canvi, se li fa menys creïble la relació sexual, de final clàssic, entre en Mario i la Farida.
La Susanna Soler elogia especialment la llibertat que transmet aquest llibre. Es pregunta per què el va escriure, i hi reconeix molts temes, però sobretot el sentit de la vida i de la mort, i, com deia Calderón, la idea “ Que “toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son”. També es parla de domini i submissió, de sexe i gènere, d’Est i Oest. Apareix el Romeu i Julieta oriental, i creu que en els mots finals del protagonista, “Sí, mamá”, hi ha un retorn a l’úter.
Neus Solé veu també en aquesta obra un crit a la llibertat. Troba que l’escriptor és genial en la seva denúncia de la doble moralitat, i que hi ha moltes escenes inoblidables: com l’home es posa les mitges, com ens mostra i transmet la cultura àrab i ens parla dels plaers prohibits. Amb un llenguatge simbòlic, poètic, mostra les relacions del protagonista amb les dones i especialment amb la mare. El troba un llibre que ens ensenya moltíssimes coses.
José Luis Sampedro, l’escriptor
En Josep Maria Olivar el veu un llibre diferent, que de seguida ens situa en un marc especial, una mena de llimb, aquestes Afueras on transcorre gran part de la novel·la, mentre per altra part el protagonista s’està morint. Troba original la seva trobada amb Déu, tan correcte i formal, que després se li presenta en forma de dona. També s’hi parla molt de sexe, del masclisme, del masoquisme, que en certa manera també està present en la religió –les disciplines o deixuplines en els convents, els cilicis-. Hi veu un text al·legòric.
A en Jaume Freire li ha agradat la manera d’expressar el tema, així com la transformació gradual del gènere que Farida, com a mestra, ajuda a realitzar a en Mario, que acabarà essent Míriam. També remarca el descobriment que el seu pare era de fet una odalisca, i comenta la part final, en la haima, molt detallada. En l’obra també es parla d’androgínia, que ja es veu en el Sant Sebastià de Botticcelli que la Farida té a la seva clínica.
Finalment, Anna Maria Montané l’ha vist una obra d’art, molt interessant, on l’autor tracta diferents temes que remeten a una defensa de la humanitat i que transmeten un missatge de llibertat. S’hi parla d’art, ciència, poesia, música, viatges, religions, realitat i somni. Un llibre molt complet.
Així doncs, fet el comentari, ens acomiadem fins a la propera sessió, on comentarem Algues Roges, de Maria Teresa Vernet.
Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.
José Luis Sampedro a les biblioteques de Vilanova i a Geltrú.
