L’animal moribund, Philip Roth
En l’última sessió del 2022, tornem a aplegar-nos a la Casa Olivella per comentar aquesta novel·la del gran autor nord-americà, de qui l’any passat vam llegir “La marca de l’home”, que va agradar molt.
L’Anna Maria Montané comença el comentari destacant el valor d’aquest llibre de to humanístic, on es conjuguen el passat, el present i el futur, a partir d’uns personatges que, sotmesos a un cicle constant de vida/mort, posen de relleu les tensions de la relació entre home i dona. Esmenta també la pel·lícula Elegia, d’Isabel Coixet, que es basa en dues novel·les de Roth, entre les quals L’animal moribund.
En Jaume Freire posa de relleu que és un llibre ple de sexualitat, la qual es mostra amb massa profusió de detalls. Tracta de la relació d’un home de 70 anys amb una noia molt més jove, de 24, la seva alumna. Li ha agradat la manera com enfoca la mort del seu amic, on per primer cop se li veu la tendresa que, en canvi, manca en la relació amb la noia.
La tertúlia: 14 de desembre de 2022
En Ramon Also reconeix que va començar a llegir pensant-se que tractaria el tòpic del “vell verd”, però en canvi després va trobar que no era així, sinó que traçava un retrat de la generació dels anys 60, on als campus com el de Berkeley es descobria la llibertat sexual. També li ha agradat la manera com enfoca la malaltia i mort per càncer del seu amic, i com l’ajuda posant-se al seu costat.
A en Josep Maria Olivar també li ha agradat aquesta obra, que posa de relleu l’actitud de l’home gran que surt amb una noia jove amb la finalitat de sentir-se ell mateix, o mantenir-se, més jove. Però ell queda atrapat per ella, sent gelosia, por de perdre-la. En la primera part veiem la seva manera de conquistar-la, molt tècnica, però en la segona part ja s’hi veu més l’egoisme de la Consuela. Al final, fa molts salts endavant i endarrera. Creu que, havent llegit ja una obra d’aquest autor en la temporada anterior, no hauria calgut llegir-ne na altra.
La Carmen Mayoral és de la mateixa opinió, troba que és un llibre que la deixa atordida: masclista, ple d’escenes crues, basat en la narració de les trobades sexuals entre professor i alumna. Al final, quan cuida l’amic, es mostra una mica més sensible.
A la Montserrat Guardiola, malgrat que valora la qualitat literària de la novel·la, aquest llibre en concret no li ha agradat gens. No creu que descrigui el moviment llibertari en si, sinó que es recrea en l’obscenitat, detallant massa el desig del professor –i la manera com el satisfà-, tenint en compte que de Consuela només en valora el sexe. Troba que el professor David Kempesh és un personatge antipàtic, que duu una vida deshonesta.
L’animal moribund de Philip Roth
A en Cèsar Verdejo li ha agradat molt, també perquè a ell li agraden molt els anys 60, i tot el que va canviar, començant per campus com el de Berkeley, i també aquí, més tard, amb l’aparició de la píndola anticonceptiva. Veu també aspectes filosòfics, i l’exposició de la teoria dels teocràtics puristes. No veu que el protagonista estigui gelós, sinó que és possessiu. Remarca el simbolisme del nom de Consuela: l’últim consol.
A la Neus Solé també li ha agradat molt aquest llibre, on creu que el personatge s’identifica fàcilment amb l’autor, que sol oposar l’erotisme al sexe pel sexe. El protagonista és un home infeliç, que té por de fer-se gran. El seu casament no funcionà, i el seu fill Kenny, que creu que se li oposa en tot, també té una amant fora del seu matrimoni. Però així com ell abandonà la muller i el fill –per això el fill no el pot veure, sempre li retreu el seu abandó- la manera de ser infidel d’en Kenny és com si tingués una altra família, fins i tot coneix els pares de la seva amant. Exposa bé la por d’envellir, com quan diu que se li poden fer radiografies en samarreta, així com l’acceptació del declivi físic, inclòs el sexe.
A la Rosa Llop aquesta novel·la no li ha agradat gens, especialment per les escenes de sexe i la temàtica en si, que ha trobat directament pornogràfica.
Philip Roth, l’autor (1933-2018)
La Rosalia Gil també considera que, en aquesta obra, es tracta la dona malament. Ara bé, en el context no era una relació inhabitual: l’home famós, poderós, i la noia jove, l’estudiant que s’hi sent atreta. Ella, tanmateix, venint d’una altra cultura –és cubana- no vol que la vegin amb ell, i és ell qui va dinamitant la relació. Al final, quan Consuela acudeix a ell, ja malalta, la història fa un tomb i posa en qüestió que qui és més gran s’hagi de morir primer. La posssibilitat de morir-se fa que ella cerqui aquella adoració del seu cos que ell li havia expressat, justament allà on patirà més –el càncer de pit- i li demana que li’n faci fotografies. Tot transcorre, a més, en el canvi de mil·lenni, quan vivíem immersos en les pors de l’any 2000.
La Teresa Rodríguez recorda com, el 1968, la píndola anticonceptiva alterà el panorama de les relacions sexuals –aleshores sempre lligades a la reproducció-, donant per primer cop una llibertat a les dones de què no havien gaudit. Creu que el protagonista té por de la vellesa –“ets immortal mentre ets viu”- i per això cerca la joventut de les dones que l’envolten. També el seu amic moribund ha cercat altres dones; quan besa la seva, en David es pregunta a qui deu estar besant en realitat.
Cloem la sessió amb el desig d’un bon Nadal i un millor Any Nou, i emplaçant-nos de cara a la propera sessió, on comentarem El amante lesbiano, de José Luis Sampedro.
Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.
