Boulder. Eva Baltasar
Comencem el curs a la Casa Olivella, amb la cordialíssima salutació de la Cristina Torremorell, l’actual directora de la Biblioteca Joan Oliva. Fem un cèrcol ben gran per cabre-hi amb totes les participants i els participants del Club la Crisàlide, i de seguida ens posem a parlar del llibre que hem llegit aquest mes, la segona novel·la d’Eva Baltasar, Boulder.
La tertúlia: 19 d’octubre de 2022
L’Anna Maria Montané opina que és una obra intensa i profunda, que manté un bon equilibri entre reflexió i sentiments a flor de pell.
En Ramon Also recorda que ja havíem llegit la primera novel·la, Permagel, on vam gaudir de la presència de l’autora, i que per això no li ha sorprès que les protagonistes siguin dues dones que formen parella, com també passava en el primer llibre.
En Jaume Freire, que comença al Club, destaca la presència del to poètic, amb figures líriques i metàfores. Troba que la novel·la fa un cant a la solitud, ja que Boulder, la protagonista, vol ser lliure, encara que després, quan s’enamora, accepta la dependència de la seva parella, la Samsa. Si Boulder manifesta el seu instint sexual, Samsa té el maternal.
En Josep Maria Olivar considera que li ha agradat més aquest que Permagel, on va trobar que hi havia molt sexe; en aquest hi veu més poesia, i un cant a les persones solitàries, encara que certament l’autora es veia molt oberta i sociable.
La Teresa Rodríguez l’ha trobada una lectura poètica, gens fàcil, on la protagonista es mostra com una dona independent, lliure, feliç quan està sola, i que quan està amb la parella, en una casa, se sent trista i esclava, perquè perd la llibertat.
Boulder d’Eva Baltasar
A la Dolors Nicolás li ha agradat, troba que expressa molt bé les diferents opinions i sentiments que es poden manifestar a l’entorn de la vida amorosa i de la maternitat, i que no sempre són les que donem per suposades.
L’Eugènia Vilalta remarca la duresa de l’obra, i ens cita una expressió segons la qual qui té fills contracta una assegurança de patir, i és una mica el que els passa a la Boulder i la Samsa.
La Carmen Mayoral, nova en el Club, ens diu que és un llibre que t’empeny a llegir-lo de pressa, però es va adonar que l’havia de llegir amb més deteniment per gaudir del tot de la força poètica.
Maria del Roser Bobet, que comença avui amb nosaltres, coincideix que és millor fer-ne una lectura lenta, i que en ocasions se li ha fet difícil. Troba que el tema de fons és la solitud.
Rosa Llop el troba un llibre ben escrit i expressat, potser massa cru, on destaca l’egoisme de la protagonista, que empesa pel desig sexual té una relació amb una altra noia a qui tracta com un objecte.
Permagel, Boulder i Mamut
En Cèsar Vallejo explica que l’autora té una forma d’escriure que l’enamora, i que és capaç de crear metàfores i utilitzar recursos molt poètics i originals. Per altra part, el contingut de l’obra no ha estat tant del seu gust, encara que com ha home ha trobat curiós veure reflectit en la Boulder un sentiment de separació de la mare quan té els fills, en relació a veure-se’n una mica apartat, sobretot al principi.
La Carla Soler, que amb la seva germana Susanna participa per primer cop en el club, explica que l’ha trobada una obra molt personal, que mostra amb agilitat el rol de les dues dones en la parella: Samsa és la mare, Boulder assumeix el rol masculí, i el que envolta la maternitat se li fa tediós.
La Susanna Soler ens diu que, encara que ja s’han comentat molts aspectes, ella voldria destacar la construcció gairebé cinematogràfica d’aquesta història, primer quan s’enrola en el vaixell i navega lliurement, després quan va a Reykjavík i es descriu l’illa, la casa, l’habitació i finalment el sofà, que detesta, ja que tot plegat l’envolta com una teranyina. També mostra la lluita amb si mateixa, la soledat que s’oposa al desig sexual i al desig de maternitat.
La Núria Sánchez, que també comença en el Club, creu que el conflicte de la protagonista rau en la tria entre la solitud i la no solitud, i que tracta temes en termes nous i molt interessants, com quan afirma que les criatures són “variables imprevisibles”. Troba curiosa aquesta imatge de la llibertat, sola en un vaixell on tothom la coneix.
Primera trobada del curs 2022-2023 del Club de Lectura La Crisàlide
La Rosalia Gil, nova en el Club, creu que realment la protagonista està bé amb si mateixa, i que a banda de les relacions sexuals, la resta li molesta. S’entreté amb la intendència, amb els colors, sap apreciar l’entorn.
La Victòria García, una altra debutant en el nostre Club, explica que el llibre li ha agradat molt i l’ha sorprès, el tema tan original, la poesia amb què ho mostra, i com la Boulder se sent malament amb la gent i les limitacions que li imposen. Així, quan es relaciona amb la filla el que fa és jugar-hi, el camp més lliure i misteriós de la infantesa.
Finalment, la Montserrat Guardiola, també nova entre nosaltres, ens fa broma dient que ha tingut molt temps per pensar en què diria, ja que ha estat l’última a parlar, i que certament li ha costat entrar en l’obra, però que a partir d’un moment hi ha hagut un canvi i hi ha connectat. Boulder no vol tenir lligams materials, no és que busqui la soledat en si. S’enamora de Samsa, i la passió li fa anar-se’n a Islàndia per amor. Creu que el to és autobiogràfic.
Després d’una grata tertúlia, ens acomiadem fins al mes vinent.
Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.
