Història dels avis que no vaig tenir d’Ivan Jablonka.

Història dels avis que no vaig tenir d’Ivan Jablonka.

Una de les darreres novetats traduïda al català que ofereix la biblioteca és l’assaig biogràfic: Història dels avis que no vaig tenir d’Ivan Jablonka.

A partir de la mort dels avis paterns al camp d’Auschwitz, Jablonka segueix el fil per la història d’Europa de la primera meitat del passat segle.

Vaig començar a seguir la petja, com a historiador, dels avis que no vaig tenir. La seva vida acaba molt abans que comenci la meva. Matès i Idesa Jablonka per a mi són família i alhora uns complets desconeguts. No són famosos. Se’ls van endur les tragèdies dels segle XX: l’estalinisme, la Segona Guerra Mundial, la destrucció del judaisme europeu.

Fragment, pàg. 9
Coberta Història dels avis que no vaig tenir d’Ivan Jablonka
Coberta Història dels avis que no vaig tenir d’Ivan Jablonka

Per tal d’aconseguir la informació s’han llegit cartes i altres documents, s’ha parlat amb testimonis que els van arribar a conèixer, s’ha anat a biblioteques i a arxius, etc.

Els dos personatges, doncs, jueus polonesos i comunistes van ser perseguits i van fugir a França on van tenir dos fills, un dels quals és el pare de l’autor, i més tard van ser deportats a Auschwitz, lloc a partir del qual ja no se’n sap res més.

La vida d’aquestes dues persones, doncs, és el fil conductor per construir el passat a Europa.

L’autor

Aquest historiador francès parteix de la biografia i de l’autobiografia familiar per anar cap a la història universal. Al mateix temps, vol trobar la veritat, a vegades molt difícil de recuperar i al mateix temps d’entendre. Una veritat plena d’història i de sociologia. El seu pare el va ajudar a recopilar tota la informació durant cinc anys, situació que no va ser, però, gens fàcil d’assimilar.

Imatge d’Ivan Jablonka. Llibres Anagrama
Imatge d’Ivan Jablonka.
Llibres Anagrama

Història dels avis que no vaig tenir és la seva primera obra publicada l’any 2012 a França, amb la qual va rebre el Premi del Senat francès per a llibres d’història, el Premi Guizot de l’Acadèmia francesa i el Premi Augustin Thierry.

Per acabar, si voleu saber-ne una mica més, a l’enllaç que segueix trobareu una entrevista que li va fer en Xavier Grasset el passat mes de maig, en la qual parlen del llibre, de tot el procés d’investigació, de la guerra d’Ucraïna…

Al Catàleg Aladí trobareu les biblioteques on el tenen i demanar-lo en préstec.

Altres assajos molt importants que ha escrit:

Goldfinch