Morir-ne disset de Sergi Belbel. 62è Premi Sant Jordi.
La novetat a adults d’aquest mes de març a la biblioteca Joan Oliva és l’últim Premi Sant Jordi: Morir-ne disset de Sergi Belbel.
La seva mirada és molt intensa. Tan intensa que em costa d’aguantar-la. He mort i enterrat un ésser humà (en realitat era un ésser poc humà, però en fi) als setze anys acabat de fer i amb una fredor absoluta i ara trontollo davant la mirada fosca d’un home amb trajo i alçacoll que no sé per quins set ous em pregunta això de Déu. És clar que no hi crec, en Déu.
Fragment, pàg. 33
És molt interessant de llegir el comentari del jurat que apareix al final de la novel·la per descobrir els adjectius que defineixen aquesta història: ludocriminial, amarada d’humor negre i amb traces de roman à chef.
Amb la història que us presentem, Belbel també fa la incursió al món de la novel·la.
I de què va aquesta història?
És la narració d’uns fets comesos entre el dia del cop d’estat de febrer de 1981 fins al 1992, època dels Jocs Olímpics de Barcelona. Ernest Calvo és el protagonista i ens relata la seva infantesa i joventut durant la qual va cometre una sèrie d’assassinats. Fill d’una família immigrant del sud d’Espanya i que viu en una ciutat industrial de la zona del Vallès Occidental va creixent integrat com el més català dels catalans. El seu millor amic, Jordi Ferrater, és català i fill de treballadors, és aquest amb qui es vol emmirallar. Però les seves vivències familiars no es poden comparar a les del seu amic.
En definitiva, és la confessió d’algú que es pren la justícia pel seu compte.
Finalment, comentar-vos que està escrit en primera persona, és Ernest Calvo qui ens filtra els diàlegs dels altres personatges.

L’autor
Sergi Belbel és un dramaturg, director, guionista, traductor i també professor molt conegut a Catalunya. Va ser als anys noranta que va culminar la seva carrera amb molts d’èxits. Així va tenir una bona crítica per a Carícies, l’any 1992; Després de la pluja, l’any 1993, amb la qual va rebre el premi Crítica Serra d’Or de teatre i el Premi Max a l’espectacle amb major presència internacional.
Les seves obres han estat traduïdes a una quinzena d’idiomes.
Producció literària i que trobareu al Catàleg Aladí
- Elsa Schneider, 1988
- Dins la seva memòria, 1988
- En companyia d’abisme i altres obres, 1990
- Carícies, 1992
- Mínim.mal show, 1992
- Tàlem, 1992
- Després de la pluja, 1993
- Calidoscopis i fars d’avui: André Gide, Virgínia Woolf, 1994
- Morir, 1995
- Sóc lletja, 1997
- La sang, 1999
- El temps de Plank, 2002
- Forasters: Melodrama familiar en dos temps, 2004
- Això no és vida, 2004
- Mòbil (Comèdia telefònica digital), 2006
- A la Toscana, 2007
- Si no t’hagués conegut, 2019
I també a l’eBiblio.
Per últim comentar-vos que tenim un altre article al nostre blog en què parlem de teatre i fem esment a Sergi Belbel, però cal que cliqueu aquí.
Per acabar, dir-vos que amb Morir-ne disset riureu i molt!