El cor és un caçador solitari. Carson McCullers

Comencem aquest nou any 2022 del CLUB DE LECTURA “LA CRISÀLIDE” amb El cor és un caçador solitari de Carson McCullers.

Iniciem aquesta primera sessió de l’any amb alguns avisos d’absència; en César Verdejo, que ens saluda molt cordialment, l’Anna Rosa Ruiz, per assumptes familiars, la Teresa Vives…Ens tornem a trobar, per sort, amb l’Anna Maria Montané, i també ha pogut venir la Mari Carmen Bique, a qui transmetem les més grans condolences per la recent pèrdua del seu marit.

La tertúlia: 19 de gener de 2022

Comença el comentari la Mary Carmen Paredes, que ja havia llegit aquesta novel·la fa uns 20 anys i a qui ha agradat molt retrobar-se amb aquests personatges, encara que reconeix que potser la primera vegada la va llegir amb més passió i ara hi ha trobat molt gust, però també n’ha vist molts elements dramàtics.

En efecte, a la ciutat del sud d’Estats Units

on es situa l’acció –l’autora és de Columbus, Geòrgia- la gent passa molta misèria i privacions, sobretot la gent afroamericana. Domina en el relat la figura d’en John Singer, un sordmut a qui tothom acudeix a explicar els seus problemes, però que en canvi no té ningú que l’escolti a ell.  La raó de la seva vida és l’amistat –fins i tot l’amor- del també sordmut Antonapoulos, amb qui compartien pis fins que el van haver d’ingressar per algun tipus de malaltia mental. Finalment, quan l’amic es mor, en Singer es suïcida.

D’altres personatges destacats

són el doctor Copeland, un metge afroamericà, que s’ha proposat enaltir els seus semblants. Els seus fills, Portia, Karl Marx…no han heretat la seva voluntat, i no li fan cas, més quan ell, en un moment d’ira, va voler colpejar la seva dona amb l’atiador de la xemeneia, i ella s’allunyà del seu costat.

La Teresa Rodríguez comenta que li va costar entrar en l’obra, però que després la va llegir de gust. En destaca una conversa, un extraordinari diàleg entre en Jack, un home que treballa a la fira, d’ideals comunistes i antifeixistes, i el doctor Copeland, que comparteix els mateixos ideals i vol redimir la humanitat. En subratlla una frase: “Només els camperols vivien més pobrament que en un estat feixista europeu”. Diuen que el sistema democràtic capitalista sempre dependrà d’una classe política corrupta, on fins i tot els porcs tenen més valor que les persones, ja que es poden menjar. Parla també d’un dels protagonistes, en John, Singer, que era rellotger, com també el pare de l’autora.  La misèria imperant li recorda l’obra “Les cendres d’Àngela”, de Frank Mc Court, també biogràfica, ambientada a Irlanda.

I segueixen els comentaris dels clubaires

Per a la Neus Solé, aquesta ha estat una obra d’entrada difícil, molt descriptiva, i amb tants personatges. Però a mida que hi ha entrat, en destaca personatges com la Mick, que ella troba molt autobiogràfica; comenta que hi ha molts “autogols”, moltes referències a una societat on ningú no escolta a ningú, i potser per això el sordmut és l’únic en qui confien. També parla d’en Blunt, l’amo del bar, la dona del qual, Alice, es va morir, i que després va desenvolupar una mena d’obsessió per la Mick. Així mateix, també la noia protagonitza una arriscada  primera relació sexual amb un amic, en Harry, un noi jueu que quan s’adona del que ha passat se’n va fora de la ciutat.

En Josep Maria Olivar hi veu una reivindicació dels drets dels negres, totalment marginats, i el protagonisme de dos llops solitaris que volen redimir tothom, el doctor Copeland i en Jack, mentre que la gran majoria de la gent sobreviu com pot, sense pensar a revoltar-se.  Possiblement això també frustra algú com en Jack, i l’empeny a la beguda. Diu en una ocasió: “Mai no he conegut un comunista”. El doctor Copeland té un fill anomenat Karl Marx.

L’Anna Maria Montané també expressa les seves dificultats inicials amb l’obra, tan plena de personatges, tan extensa, però la veu una novel·la feta des del pensament, un gran treball, tenint en compte que l’autora la va escriure amb 23 anys, en una vida que finí als 50. En destaca la prosa poètica, i la barreja de biografia i ficció.

Acabem de comentar alguns aspectes més…

com el retrat d’una infantesa molt lliure, encara que una mica deixada –en contrast amb la sobreprotecció d’avui dia- i el cant del cigne de la llibertat de la Mick, una noia d’una extraordinària sensibilitat per la música, que s’acaba quan ha de començar a treballar, als catorze anys, a jornada completa, en uns magatzems.

I ens acomiadem fins al pròxim dia, esperant que el mes de febrer ens sigui més propici!

Maria Rosa Nogué i Almirall – gener 2022

Teniu un altre article del blog on parlem d’aquesta autora i d’aquest llibre.