Dones i Feminismes
Ja sabeu que les biblioteques de Vilanova i la Geltrú hem engegat un nou Centre d’Interès sobre Dones i Feminismes? Aquest nou centre d’interès aplega un bon nombre de documents que tenim a les biblioteques i que tracten sobre aquestes matèries. Van des de l’assaig, les biografies, la novel·la, el cinema o el còmic, per citar-ne només alguns. I periòdicament, n’hi incorporem de nous que us oferim cada setmana com a novetats.
A tall d’exemple, en els darrer dies, hi hem incorporat alguns nous títols. Avui, al nostre blog Llibres i més, us en fem cinc cèntims.
Todo eso que no sé cómo explicarle a mi madre: (poli)amor, sexo y feminismo. Sandra Bravo
El primer llibre de la periodista Sandra Bravo és novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva i Milà.
Todo eso que no sé cómo explicarle a mi madre és un assaig “sobre el prejudicis, que estimula el pensament crític i que convida a viure la sexualitat i els afectes en llibertat“.
Tot just obrir el llibre, l’autora fa un seguit d’aclariments que esdevenen una declaració d’intencions. Conclou així: “Este es un texto subjetivo con una visión política muy clara. Feminista, para ser más concreta. Lo digo por ahorrarte la lectura, si esperas otra cosa“.
Al final del llibre, Sandra Bravo hi ha inclòs un extens glossari que farà un bon servei per a tots els neòfits en la matèria. Hi inclou termes ja habituals en l’àmbit del feminisme, el sexe i la identitat de gènere, per exemple, estiguin o no inclosos en un diccionari. Si durant la lectura hi tens dubtes, aquest llistat et serà del tot aclaridor.
Per a més informació, podeu fer una ullada al projecte hablemos de poliamor. Sandra Bravo n’és també la creadora.
Disponibilitat en els catàlegs:
Dones a les ones. La història de la ràdio a Catalunya en la veu de les dones. Elvira Altés
La periodista Elvira Altés va publicar tot just a les acaballes de l’any 2020 el llibre Dones a les ones.
En aquest llibre, que va néixer amb la voluntat d’esdevenir un reportatge històric, s’hi repassa la història de la ràdio a Catalunya en paral·lel a la història social i política del país. Tot plegat, posant-hi el focus sobre les dones que, des de bon començament ara fa noranta-cinc anys, van tenir una presència determinant en el naixement i desenvolupament del mitjà radiofònic.
Hi descobrireu locutores, periodistes, tècniques i guionistes que van exercir la seva professió “sota les normes d’una societat masculina“.
Elvira Altés és fundadora de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i ha estat membre de la Junta de l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere. Paral·lelament a la publicació del llibre Dones a les ones, s’hi ha realitzat també una exposició, que durant quatre mesos es va poder visitar al Museu d’Història de Catalunya. La mateixa Altés en va ser la comissària.
Disponibilitat en els catàlegs:
- Dones a les ones (Aladí)
Terra d’Elles. Charlotte Perkins Gilman
La tercera de la novetats que us presentem avui és Terra d’elles, de l’escriptora Charlotte Perkins Gilman.
L’obra és un dels títols clàssics de la literatura feminista escrit ara fa més de cent anys.
Charlotte Perkins Gilman (1860-1935) va ser una intel·lectual nord-americana reconeguda com a pionera, entre d’altres, del moviment en favor dels drets civils, en general, i dels drets de les dones, en particular. Entre les seves obres més conegudes hi ha El paper de paret groc, un conte gòtic que enbolcalla un al·legat en favor de les dones, i Women and Economics.
A Terra d’elles l’autora planteja una utopia feminista arran del fictici descobriment d’una societat exclussivament femenina, aïllada en algun indret de l’Amèrica del Sud. Una malaltia havia extingit tota presència masculina i les dones van començar a tenir fills sense necessitat d’ésser fecundades (fenomen conegut com a partenogènesi).
Aquesta societat ideada per l’escriptora estava formada per amazones pacífiques amb la maternitat com a religió. Un món en femení, sense guerres ni malalties, sorgit de la imaginació de Charlotte Perkins Gilman i que va servir com a instrument a l’autora per plantejar qüestions poc freqüents a l’època: els rols de gènere, la maternitat, la sororitat o el desig sexual femení, per exemple.
Així doncs, ara fa més d’un segle, Charlotte Perkins Gilman va fer servir una història de ficció per posar sobre la taula la situació de la dona en la seva època. Posant el focus, per tant, en la desigualtat amb què convivien homes i dones.
Disponibilitat en els catàlegs:
- Terra d’Elles (Aladí)
