Club de Lectura Llegir el Teatre

Enguany la Biblioteca Armand Cardona Torrandell ha iniciat un nou club de lectura: LLEGIR EL TEATRE, impulsat pel Departament de Cultura i el Teatre Nacional de Catalunya. L’objectiu és promoure la lectura i el coneixement de la literatura dramàtica que la xarxa de biblioteques publiques posa a disposició dels usuaris.

La biblioteca Cardona ha escollit sis obres de la programació del Teatre Nacional, i les persones inscrites al club els llegeixen, amb el suport i direcció del dramaturg Josep Maria Teixell.

Aquest és el resum de la ressenya que el Josep Maria en va fer de l’obra L’HÈROE, de Santiago Rusiñol.

L’obra

L’obra explica la tornada d’un soldat de la Guerra de Cuba (1898), en què Espanya perdé el que li quedava de les colònies d’ultramar. El noi, hereu d’un taller menestral de teixidors, torna canviat després de l’experiència a les Falipines. El qui havia marxat sent un bon noi, treballador i respectuós, torna convertit en un dropo, borratxo, jugador, assassí i violador sense escrúpols… Però condecorat com a “hèroe” per les forces vives. L’obra es construeix contraposant dos universos paral·lels: d’una banda, el dels pares, el germà i el Joan, un altre soldat tornat de la guerra amb una malaltia que sap que el durà a la mort. De l’altra, el de les autoritats i un poble cridaner i alienat al crit de “¡Viva España!”, capitanejats per l’hèroe, l’únic personatge del text que no té nom propi.

Cap dels dos universos no pot oferir al protagonista res que el pugui salvar: el familiar implica el sacrifici; el públic el condueix a un ego mal entès. Les dues realitats no es troben mai, encara que coincideixin en escena i fins i tot puguin compartir diàleg, com en l’escena on l’Andreuet, el germà petit, marxa cap al servei.

Conseqüències…

L’endemà de l’estrena, l’empresa del Teatre Català va suspendre les representacions de l’obra. Els motius podrien ser els aldarulls i desordres públics que es preveia podien provocar els militars, als quals el tractament que feia l’obra del seu estament no els semblava adequada…

Fent una lectura contemporània del text, escriu Joan Burdeus al pròleg de l’obra: “Parlo de la relació colonial entre Espanya i Catalunya i de la incapacitat catalana per respondre a l’antiheroi amb un heroi propi, de la inutilitat del menestralisme i el folklore a l’hora de protegir el poble quan el poder dur imposa la seva llei a la terra catalana. […] Llegiu com llegiu L’Hèroe, intenteu trobar el fil històric que us hi connecta i l’obra us cremarà a les mans. Que als nostres dies ja no hi hagi hèroes no vol dir que no hi hagi covards.”