‘Joana Biarnés: disparant amb el cor’
El passat mes de desembre moria a Terrassa la fotògrafa catalana Joana Biarnés. Va ser la primera dóna fotoperiodista o reportera gràfica a Espanaya.
Aquesta setmana trobareu a la secció de novetats el llibre Joana Biarnés, disparant amb el cor. Un volum publicat per l’editorial Blume on es poden veure les fotografies més icòniques de la fotògrafa, començant per les fotografies de les riuades que van tenir lloc al Vallès el 1962, la que van acabar amb gairebé un miler de víctimes mortals i centenars de ferits, a més de tota mena de destrosses.
Al llarg de la seva trajectòria va fotografiar a tota mena de personalitats com Rudolf Nureyev, Roman Polanski, la família reial, Dali, Audrey Hepburn, Carmen Sevilla, Raphael, del qual esdevingué fotògrafa oficial, Truman Capote, Orson Welles i els Beatles, entre molts d’altres.
De fet, l’anècdota de les seves fotografies dels Beatles és històrica. La Joana va convèncer a un directiu d’Ibèria perquè li deixés entrar a l’avió que portava als Beatles a Barcelona. Va aconseguir fotos que ningú tenia, però no es va acabar de quedar contenta. Es va colar a l’Avinguda Palace, on s’allotjaven, i va trucar a la porta, que va obrir Ringo Starr. Va acabar ensenyant-los a fer palmes flamenques i en què consistia el pa amb tomàquet. Va fer unes fotos fantàstiques…i en el diari no les van voler! Va acabar regalant-les a la revista Ondas.
Però van ser les seves primeres fotografies, les de les riuades, que la van tornar a portar a la primera línia de l’actualitat i a recuperar el seu arxiu. El 2015 es va estrenar el documental Joana Biarnés, una entre totes , va ser objecte de diverses exposicions i el Govern de la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi.
Joana Biarnés es va iniciar a l’ofici amb el seu pare, Joan Biarnés, col·laborador de Mundo Deportivo, en camps de futbol, on va haver d’aguantar els acudits gruixuts de la grada per la seva imatge femenina, amb faldilla i cabells rossos.
Va ser també el seu pare qui la va encoratjar a formar-se en l’Escola de Periodisme de Barcelona.
En acabar els estudis el 1959, els diaris es negaven a donar-li feina per la seva condició de dona, però va seguir treballant de fotògrafa: foto fixa de cinema, publicitat, moda, fotografia industrial, entre altres.
El 1963, una col·laboració casual a Barcelona per al diari Pueblo va fer que el director del rotatiu li oferís un contracte en la redacció de Madrid, on va ser l’única dona fins a 1967.
Allí va tenir l’ocasió de treballar i aprendre amb grans figures de l’ofici. Després de deixar Pueblo el 1973, va treballar per a Blanco y Negro, del diari ABC i, posteriorment, per a algunes agències.
El 1985, en vista del creixent mercadeig groc de les notícies del cor, va decidir abandonar la professió i dedicar-se a la seva altra gran passió: la cuina.
El 1986, amb el seu marit, el periodista francès Jean Michel Bamberger, va muntar amb gran èxit el restaurant Cana Joana a Eivissa, que va regentar fins a la seva jubilació, el 2007.
El passat mes de juny, la Joana va compartir una estona amb l’Andreu Buenafuente al seu programa Late Motiv.
