La Companyia Catalana a Orient

“Ara deixaré de parlar-vos de Carles de França1, que va buscant la gent que l’ha d’acompanyar a Sicília, i passaré a parlar-vos d’un home de gran valor, però d’origen humil, que pels seus grans mèrits ascendí, en molt poc de temps, molt més que cap altre home abans d’ell. I si vull parlar-ne és perquè les seves gestes, que podreu sentir de seguida, foren uns fets molt meravellosos i d’un valor excepcional, i totes s’atribuïren, com així ha de ser, al Casal d’Aragó. I una de les raons que m’han impulsat, almenys en part, a escriure aquest llibre són les grans meravelles que ell promogué i féu possibles, i les grans victòries que els catalans i els aragonesos han aconseguit en les terres gregues des que ell hi anà. I aquestes meravelles ningú no les podria explicar tan bé com jo, que a Sicília, en l’inici de la seva bona fortuna, era el seu procurador general, i vaig prendre part en totes les grans accions per mar i per terra que ell dugué a terme. Per aquesta raó heu de donar fe a les meves paraules.” Crònica de Ramon Muntaner.

El setembre de 1303, una tropa d’almogàvers catalans i aragonesos, dirigida per Roger de Flor, s’embarca a Sicília per rescatar l’Imperi bizantí, amenaçat pels turcs. Al cap de vuit anys, després de moltes vicissituds i massacres, els aventurers supervivents conquereixen el ducat d’Atenes i funden un estat català que dura gairebé vuitanta anys.

Aquesta és la història, certament inversemblant i tanmateix autèntica, que el llibre que us presentem avui, La Companyia Catalana a Orient, intenta resseguir amb els documents dels que la van comentar: des de Ramon Muntaner, que va formar part de la Companyia, fins a les fonts bizantines, llatines i sèrbies. Són veus que, al principi del segle XIV, ofereixen testimoni de la confrontació entre Orient i Occident a la Mediterrània, un xoc infinitament complex i perillós.

“Els fa invencibles llur sol aspecte i amb llurs propis cossos confirmen les mutilacions de l’Hidra. Car ni aquestes ni la privació de membres conté sa embranzida, sinó que si els talles una mà combaten amb la que els queda, si els talles les dues lluiten amb els peus, no sentint la manca de membres sinó només no poder usar de sa destresa, (…). Fins a tal punt valoren en res morir en el combat i sortir amb el cos il·lès de la topada de les armes que moltes vegades consideren fins i tot aquesta sort com un ultratge en la seva impetuosa fúria, sense que res abasti a deturar-los…” Theodulus Monachus, monjo bizantí, escriptor i conseller de l’emperador bizantí Andrònic II Paleòleg, descrivint els almogàvers.

El llibre ha estat escrit per Robert i Agnes Vinas. Robert és historiador i paleògraf nord-català; s’ha especialitat en l’estudi dels templers, en l’obra de Jaume I el Conqueridor i en les cròniques catalanes. L’Agnes és professora agregada de Literatura Clàssica i ensenya literatura francesa, llatina i grega en un institut a Perpinyà. Per a la edició que us presentem avui els autors han comptat amb col·laboracions Josep Antoni Aguilar i Xavier Renedo per a l’adaptació al català modern dels textos de Ramon Muntaner, d’Eusebi Ayensa per a la traducció dels textos grecs i de Carme Plaza i Miquel-Lluís Muntané per a la tracció dels textos en francès.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més obres sobre la Història de Catalunya, i en concret, aquestes que parlen dels Almogàvers.