‘Si no puc volar’ d’Estel Solé
L’Ànnia té gairebé quaranta anys, és periodista, però treballa passejant els gossos d’un grup de veïnes pijes. S’està engreixant a marxes forçades i continua portant calces amb dibuixets com quan era adolescent.
La seva vida és un desgavell. Després de divorciar-se a causa dels seus problemes d’infertilitat, s’instal·la a casa del seu avi; l’únic home amb qui realment pot conviure. En una de les caixes del trasllat descobreix un secret molt ben guardat: la mentida més gran que el seu ex-marit li ha amagat fins ara. El retrobament amb el seu millor amic Max, que ha tornat de Londres per passar uns dies, capgira del tot la seva existència.
Si no puc volar és una novel·la sincera i divertida que tracta sobre les misèries d’una dona neuròtica i insatisfeta que prova de retrobar el seu lloc i veiem com encara una malaltia desconeguda, l’endometriosi, que causa infertilitat.
Estel Solé aprofita aquesta novel·la per fer una crida a la societat perquè es conegui aquesta malaltia que pateix ella i la seva protagonista. D’aquesta manera vol que les dones que la tenen no se sentin tan soles i que la infertilitat deixi de ser tabú.
La novel·la va sorgir com un encàrrec. L’editorial li va proposar adaptar a aquest format la seva obra ‘Animals de companyia’ que parla d’una colla d’amics que es reuneix per celebrar un sopar de benvinguda el dia que una d’ells torna a casa després d’haver estat ingressada per un trastorn psiquiàtric durant dos mesos. Però la festa sorpresa es complica quan un dels amics confessa un secret inesperat i acaben sortint els draps bruts de tots els personatges.
Finalment, Solé, que portava quatre anys vinculada a l’obra, va obtenir llibertat per escriure el que va voler i va encetar aquesta història que trobareu aquesta setmana com a novetat a la Biblioteca.
Estel Solé és poeta, actriu i dramaturga. Va néixer a Molins de Rei l’any 1987. L’any 1997 va guanyar un accèssit al Premi de Narrativa Literària Mercè Rodoreda de Molins de Rei amb l’obra Estranya guineu de setembre. L’any 2005 va quedar finalista en aquest mateix concurs, amb l’obra Silenci. L’any 2003 va rebre un accèssit al concurs de poesia Premis Mateu Janés-Montserrat Pujol. Amb l’obra Dones que somiaven ser altres dones, guanyà el Premi Amadeu Oller 2011.
Durant una època va estudiar Humanitats però, la seva passió per la interpretació la portà a formar-se com a actriu. Actua en pel·lícules, obres de teatre i sèries de televisió. Participa en diferents seminaris de dramatúrgia a la Sala Beckett amb professors com Rafael Spregelburd, David Plana o Alfredo Sanzol.
Ha treballat com a presentadora de televisió, ha fet de col·laboradora en programes de ràdio a la Cadena Ser i a Catalunya Ràdio i ha col·laborat també com a redactora en les revistes Lamono Magazine i el setmanari El Triangle. Actualment col·labora a Play, el suplement de cultura del diari ARA.
Us deixem amb una entrevista a l’autora al programa Tria 33.
