‘Plenilunio’ d’Antonio Muñoz Molina
La lectura del Club de lectura d’Adults de la biblioteca Armand Cardona Torrandell pel mes de febrer la protagonitza una de les grans plomes de la literatura espanyola contemporània: Antonio Muñoz Molina i la seva obra Plenilunio.
A Plenilunio un inspector de policia arriba a una ciutat de províncies per investigar un horrible crim. Obsessionat per trobar l’assassí, comença una profunda recerca, portat per la creença de que pot detectar en el responsable una senyal de la seva maldat, un tret que el distingeixi entre la població, quelcom a la seva mirada que reveli la seva cruel naturalesa.
Al voltant de l’inspector protagonista, varis personatges van conreant els seus propis secrets —la seva dona, internada en un psiquiàtric, el pare Orduña, el forense Ferreras, la mestra Susana Grey i el propi assassí— en un thriller apassionant sobre el costat fosc de l’ésser humà.
L’eix de la novel·la no és l’acció, que sempre té un paper secundari, si no les reflexions sobre les vides d’aquests personatges, condemnats a la derrota i el fracàs. També es pot veure rere la trama de la investigació policial la utilització que Muñoz Molina en fa perquè el lector reflexioni sobre la recent història d’Espanya (especialment els darrers anys del franquisme i la transició) i sobre els vicis i mals de la societat actual: la violència en les seves múltiples facetes, la consciència del mal o la insolidaritat.
Considerada una de les millors obres d’Antonio Muñoz Molina, Plenilunio es una novel·la imprescindible que transcendeix el gènere, en la que el autor realitza la seva pròpia indagació al voltant del paper de la ficció i la educació com a contrapunt per afrontar el nostre costat més fosc.
Antonio Muñoz Molina va néixer a Úbeda (Jaén) el 1956 i cursà estudis de periodisme a Madrid i es llicencià en història de l’art a la Universitat de Granada. Des que el 1986 va publicar Beatus ille, la seva primera novel·la, la seva obra no ha deixat de suscitar expectació tant en el públic com en la crítica. El invierno en Lisboa (1987) li proporcionà el Premi Nacional de Literatura y el de la Crítica.
A aquests títols varen seguir d’altres igualment rellevants com Beltenebros (1989), El jinete polaco (1991), que li va valdre el Premi Planeta i novament el Nacional de Literatura, Ardor guerrero (1995), Plenilunio (1997), Sefarad (2001), La noche de los tiempos (2009) o, la seva darrera novel·la, Como la sombra que se va (2014). Des de 1995 és membre de la Real Acadèmia Espanyola i el 2013 va rebre el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres. Viu a Madrid i Nova York i està casat amb la també escriptora Elvira Lindo.
Podeu descarregar-vos la fitxa d’aquesta lectura en el següent enllaç: Plenilunio d’Antonio Muñoz Molina
L’any 2000 Imanol Uribe va portar al cinema el llibre de Muñoz Molina amb el mateix títol, Plenilunio, i amb la participació de Juan Diego Botto, Adriana Ozores i Miguel Angel Solá.
El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el 26 de febrer a les 17h. Esteu convidats a participar-hi!
