Teresa Pàmies, literatura i compromís polític

Teresa Pàmies

L’escriptora lleidatana Teresa Pàmies (Balaguer, 1919) va morir ahir, dimarts 13 de març a Granada, on vivia uns dels seus fills.

Filla del dirigent marxista Tomàs Pàmies, Teresa va ingressar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) el 1937, on va tenir un paper actiu des de la direcció. També va ser un dels membre fundadors de l’Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-39), organització femenina que volia ajudar als combatents de la Guerra Civil Espanyola.

Teresa Pàmies - mítingEl seu activisme polític va fer que hagués d’exiliar-se l’any 1939. França, República Dominicana, Cuba o Mèxic van ser alguns dels seus destins. Durant aquests anys va estudiar Periodisme.

L’any 1947 tornà a Europa i s’instal·là a Praga ,on va viure durant dotze  anys. Allà va treballar a la ràdio, en emissions en català i castellà. Durant aquest període també va col·laborar amb les revistes Serra d’Or i Oriflama.

La Teresa va plasmar aquesta experiència a Testament a Praga (1971), escrit en col·laboració amb el seu pare. L’obra va rebre el premi Josep Pla de narrativa i el Crítica Serra d’Or de prosa narrativa.

Es va casar amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC, amb qui va tenir cinc fills, entre els quals hi ha el també escriptor Sergi Pàmies, nascut a París durant l’exili de la seva família. La seva relació la va descriure a Amor clandestí (1976).

El 1971 va tornar a Catalunya i es va abocar a la literatura, treballant amb diversos gèneres com la narrativa i l’assaig.

Informe al difuntQuan érem capitans (1974), Gent del meu exili (1975), Dona de pres (1975), Jardí enfonsat (1992) o La filla del Gudari (1997), són algunes de les seves obres més destacades.

Teresa Pàmies ha rebut múltiples distincions com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 1984, la Medalla d’Or al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2000 i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2001.

A les seves darreres obres L’aventura d’envellir (2002) i Conviure amb la mort (2003) reflexiona profundament sobre l’envelliment i la mort. Informe al difunt (2008) és un homenatge al seu marit, mort l’any 2007.

Pàmies va estar col·laborant amb Catalunya Ràdio i el diari Avui fins fa poc. Podeu llegir el seu darrer article aquí.

Al primer pis de la Biblioteca trobareu una petita exposició amb tot el fons del que disposem d’aquesta autora.

Us deixem amb un vídeo on la Teresa Pàmies llegeix alguns fragments d’Informe al difunt.

Súper 8