El cas dels homes tatuats. Elvira Andrés i Manel Joan i Arinyó

‘El cas dels homes tatuats’ és la novel·la de gènere negre que us proposa la biblioteca. És una història escrita a quatre mans i guanyadora del Premi Isabel de Villena de Narrativa dels Premis Literaris ciutat de València.

‘Hi havia sang per les parets, per les cortines, per terra i fins i tot al sostre. El cos tenia talls, cremades i unes estanyes marques, barreja de nombres i de lletres. Al cadàver li faltaven les ungles dels dits de les mans i dels peus. També, el penis, que era tirat en un racó. L’expressió del rostre era esgarrifosa, amb les conques buides i la boca unflada per l’extracció d’algunes dents. A l’abdomen presentava una incisió.
La xica, marejada, notava com el pànic s’apoderava d’ella. Com es podia ser tan cruel? Quin monstre havia perpretat aquell crim?’

 
Només llegint aquestes quatre ratlles que corresponen al preàmbul de la història, hom es pot fer a la idea del que es trobarà en el llibre.
 
Per als qui agrada la lingüística, està escrit en valencià, cosa que permet gaudir del seu vocabulari, de les particularitats verbals, etc.
 
I de què va?
 
Un home apareix mort amb una sèrie de números i lletres tatuats al pit i a l’esquena. La policia de Nova York queda totalment desconcertada. Stella, la jove inspectora d’homicidis encarregada de la investigació, relacionarà el cas amb dos assassinats comesos un parell d’anys enrere i batejats per la premsa com “El cas dels homes tatuats”.
 
Quina relació hi ha entre aquests crims allunyats en el temps amb unes víctimes aparentment inconnexes?
 

‘Quan ja m’havien violat tots quatre i fins i tot algú n’havia repetit, James Thomson començà a ploriquejar i a dir que se n’estaven passant. Michael Born, líder de la banda quant a idees inhumanes, li va dir que era un cagat i els altres dos li van riure la gràcia. Llavors es va treure un cigarret, el va encendre…’

 

 
El llibre a les biblioteques VNG.
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.