Mi nombre es N. Robert Karjel
Ernst Grip, membre del Consell de Seguretat suec, ha estat convocat a Nova York, però ignora per a quin motiu. L’agent del FBI, Shauna Friedman, està aquí per rebre’l, vol que parli amb un dels captius en una base militar secreta. El presoner, conegut com N, és sospitós d’haver perpetrat un atac terrorista, però ningú sap qui és o per qui treballa, però N no és l’únic que guarda els secrets ja que entre N i Grip existeix un perillós vincle que els uneix irremeiablement, i hauran d’aprendre a confiar l’un en l’altre si volen mantenir-se amb vida. Aquesta novetat literària arriba aquesta setmana a la biblioteca des de a freda Escandinàvia amb la història de aquest pilot militar d’helicòpters, entrenat amb els marines dels EUA, que trasllada al lector a l’illa de Diego García, un remot atol de corall amb forma de petjada localitzat a l’oceà Índic. Aquesta base militar americana a l’Índic, on se sospita que es va interrogar presoners de la tristament celebri Guerra contra el Terror, està sota el control del Regne Unit però utilitzat per la Marina dels EEUU com enorme base militar.
De fet, Lawrence Wilkerson, que va ser l’ajudant en cap de l’antic Secretari d’Estat dels Estats Units Colin Powell, va dir que la remota base militar administrada pel Regne Unit a l’oceà Índic s’utilitzava com a instal·lació de suport per a “activitats malvades”, com l’interrogatori de presoners després dels atacs de l’11-S, durant setmanes.
L’escriptor suec Robert Karjel va tenir protagonisme a diferents conflictes en la segona dècada del segle XXI. A l’any 2010, Karjel va comandar un esquadró d’helicòpter al vaixell HSwMS Carlskrona (P04), com a part de l’operació Atalanta de la Unió Europea que combatia els pirates somalis al golf d’Aden. Va ser entrevistat durant la missió en una pel·lícula documental de la BBC, The Trouble with Pirates. Un any després i fins a 2013, va dirigir un programa de vuit-cents milions de dòlars per a la Força Aèria de Suècia, que va obtenir helicòpters Black Hawk per a operacions a l’Afganistan. El 2005, va ser un membre de Copeland a l’Amherst College, on va escriure una bona part del seu llibre The Swede.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
