Departamento Q, de Jussi Adler-Olsen

L’escriptor danès Jussi Adler-Olsen, va néixer el 2 d’agost de 1950 a Copenhaguen. Va estudiar Medicina, Sociologia, Història Política i Comunicació Audiovisual, i és conegut per la seva versatilitat en el món de la cultura: periodista, sociòleg i director de cinema, va aconseguir un gran èxit amb la seva primera novel·la La casa de l’Alfabet, que va ser portada al cinema.

El 1980, va començar l’elaboració d’enciclopèdia primer dibuix animat de Dinamarca, Komiklex, Que va completar el 1985. Va escriure dos llibres sobre Groucho Marx (1984-1985), i el 1989, va publicar Fred på Tryk, l’única bibliografia àmpliament citada en la literatura danesa que s’ocupa de la pau i la seguretat.

Abans de començar a escriure el 1995, va realitzar treballs molt variats: redactor per a revistes i còmics, coordinador del moviment per la pau de Dinamarca, editor en cap d’una revista setmanal de televisió i president del consell d’administració de diferents consorcis empresarials.

El seu hobby és restaurar cases antigues. Gràcies a les nove·les protagonitzades per Carl Mørck, s’ha convertit en l’autor de novel·la negra més venut de Dinamarca.

No és estrany, perquè aquest primer lliurament de l’Departament Q és una novel·la absolutament irresistible per a qualsevol aficionat al thriller. Departamento Q: la mujer que arañaba las paredes és una història terrible i molt propera a l’actualitat recent, amb uns personatges creïbles i complexos, i un sentit del ritme i de la tensió que mantenen el suspens fins al final.

La trilogia del Departament Q s’ha convertit en un imparable bestseller a Dinamarca i Alemanya, abans d’iniciar la conquesta de la resta del món. Jussi Adler-Olsen ha rebut el prestigiós premi Glass Key a la millor novel la policíaca del 2010.

A Copenhaguen, el policia Carl Mørck està travessant una de les èpoques més negres de la seva vida. Després de ser sorprès per l’atac d’un assassí, un company seu és mort i un altre greument ferit. El seu sentiment de culpabilitat augmenta quan seu cap i la premsa dubten de la seva actuació.

Relegat a un nou departament dedicat a casos no resolts, Carl Mørck veu una oportunitat de demostrar la seva vàlua en descobrir les nombroses irregularitats comeses en el cas de Merete Lynggaard. Quan el 2002 aquesta dona, una jove promesa de la política danesa, va desaparèixer mentre realitzava un viatge en ferri, la policia va decidir tancar el cas per falta de proves. No obstant això, Merete Lynggaard segueix viva encara que sotmesa a un terrible captivitat. Tancada i exposada als capricis dels seus segrestadors, sap que morirà el 15 de maig de 2007. Carl Mørck ha d’utilitzar tot el seu enginy i intuïció.