Crímenes que no olvidaré. Alicia Giménez Bartlett
L’escriptora Alicia Giménez Bartlett és coneguda per ser la creadora d’una de les més populars figures femenines de la novel·la policíaca del nostre país. La sèrie de la inspectora Petra Delicado va donar inici el 1996 amb la publicació de Ritos de muerte, sense imaginar que aquest personatge es convertiria en una icona de la novel·la policíaca que li donaria una legió de seguidors no només al nostre país, sinó també a Itàlia, França, Alemanya o EUA.
El personatge de Petra Delicado va adquirir una fama major encara quan el 1999 es va rodar una sèrie de televisió basada en aquestes novel·les. En ella, Ana Belén encarnava a la inspectora de policia i Santiago Segura al seu company Fermín Garzón.
La trajectòria literària d’Alicia Giménez Bartlett s’ha vist reconeguda amb diversos premis d’importància. Entre d’altres guardons, el 1997 va rebre el Premi Femení Lumen per Una habitación ajena, el 2008 el Premi Raymond Chandler per la Sèrie Petra Delicado i el 2011 el Premi Nadal per Donde nadie te encuentre, novel·la que gira al voltant de la Pastora, una històrica guerillera del Maquis després de la finalització de la Guerra Civil Espanyola..
L’últim premi és el Premi Pepe Carvalho 2015 en la seva desena edició, que li va ser concedit recentment i que ha recollit el 5 de Febrer del 2015 a el marc del certamen BCNegra.
Ara, després de gairebé dos anys sense publicar res, torna amb Crímenes que no olvidaré, que suposa la desena entrega. En aquesta ocasió, l’escriptora abandona el format de novel·la per afrontar un nou repte en la seva carrera literària: escriure diversos relats independents entre si i protagonitzats pel seu celebrat personatge.
Al llarg de nou episodis, Petra Delicado protagonitza la investigació d’altres tants crims que trenquen la quotidianitat. És difícil oblidar qualsevol crim … Independentment de les circumstàncies en què es produeixi. És complicat fins i tot per a aquelles persones el treball diari les obligui a estar-hi a prop.
Despit, venjança, ràbia, xantatge, corrupció, màfies russes, venjança, gelosia… Les motivacions criminals poden variar, però mai la atribolada gravetat dels resultats. I en aquest sentit, cal rendir-se a l’evidència: Giménez Bartlett és una de les millors autores dins del gènere, i la seva creació, Petra Delicado, un dels personatges que més empatia i versemblança transmet.
En el transcurs de les nou investigacions criminals que recull Crímenes que no olvidaré, poden apreciar-se els diferents matisos en el caràcter d’una inspectora que acostumaa portar la veu cantant i defuig de qualsevol convencionalisme, tant familiar com professional. Una cosa que ja demostra en el cas que l’obliga a interrompre el típic sopar de Nadal: a l’hospital Vall d’Hebron un mafiós ucraïnès ha estat vilment ajusticiat d’un tret al front per dos desconeguts vestits de Pare Noel que podrien pertànyer a la màfia russa. L’interrogatori a dos joves sospitosos igualment disfressats d’aquesta guisa, amb la seva característica vehemència, serà dels que marqui la seva carrera policial. De fortes conviccions, Petra sempre estarà propera als més indefensos i a aquells que per alguna raó manifesten alguna debilitat.
Un altre cas que posarà a prova la capacitat intuïtiva i solvent professionalitat d’una inspectora acostumada a bregar amb tot tipus de sospitosos, és el crim que esdevé en un gimnàs: el guàrdia de seguretat d’una discoteca queda literalment cuit en ser tancat a la sauna del local amb el termòstat a tota pastilla. Les males maneres i també el masclisme insolent de la víctima podrien atreure poques simpaties i posar en escac a molts individus assidus al recinte. Petra demostra que pertany a una generació de dones que ja ha assumit la seva pròpia individualitat al marge del domini masculí.
Tot apunta a un assumpte de drogues, una revenja o un client enfadat, quan quatre prostitutes joves són cosides a trets a trets en una mateixa habitació. L’atrocitat de l’homicidi afecta de manera especial a Petra, així com el fet que les víctimes fossin noies mogudes per la vida que arribessin fins a aquest treball després de patir durs desenganys.
No menys atroç sembla el cas del lituà, o el que es presenta com un forcejament amb resultat de mort: la víctima és un home d’aquesta nacionalitat que sembla haver mort a causa dels trets executats amb la mateixa arma que s’ha trobat en la seva mà. Alguns assumptes tèrbols? Un possible ajustament de comptes? Molts dubtes, però tot i així poca gent aconsegueix enganyar Petra.
Per a ella qualsevol formalisme o protocol està precisament per saltar-se’l: no tem haver d’enfrontar als seus superiors, ni recórrer a mètodes poc ortodoxos per resoldre els seus casos. Reflexiva, sensible i culta, poques policies s’assemblen a ella. Així ho manifesta en un altre complicat cas que l’obliga a tallar les seves vacances durant el període estival: la dona d’un policia nacional és morta d’un tret al clatell; el matrimoni estava passant per mals moments, i a més, el tret mortal s’havia efectuat amb una arma antiga com les que sol col·leccionar el marit, per aquest motiu aquest no pugui ser descartat com a sospitós.
Els seus casos podrien comptar-se per criminals empresonats. Enginyosa i de resposta ràpida, la impaciència i l’humor la caracteritzen: és irònica, dura i fins una mica basta de vegades; difícilment es limita a l’hora de parlar o expressar les seves opinions. Això li ha comportat de vegades certa fama de insociable. Per l’assassinat de la princesa italiana Umberta de Teodosi a la seva residència, Delicado haurà d’indagar en el niu d’aquella noblesa destronada que passejava per Espanya com si fos el seu refugi. La desaparició de la caixa forta assenyala al robatori com a origen del crim, però un estrany missatge al mòbil del seu ajudant sembla indicar una altra cosa.
El subinspector Fermín Garzón és el col·laborador més proper i el gran suport de Petra. Tampoc li falten a ell recursos ni paraules a l’hora d’opinar o afrontar un interrogatori. Dotat d’un gran sentit comú, és un policia més aviat tradicional, sincer, pacient i divertit. Es podria dir que és el perfecte contrapunt a la inspectora. Li agrada menjar i fer visites al bar proper a la comissaria, lloc al que quan té oportunitat arrossega a la seva cap.
Cada assassinat ve lligat a una àrdua investigació que a més, pot treure a la llum aquelles actituds i reaccions que de forma habitual no es fan tan visibles.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
