Los amantes de Hiroshima. Toni Hill
L’escriptor barceloní Toni Hill, convertit en fenomen literari amb només tres novel·les, diu que li agrada “explicar històries de gent normal i no de grans mafiosos”.
Ara acaba de tancar la seva trilogia de l’inspector argentí Héctor Salgado amb Los amantes de Hiroshima, ambientada al maig de 2011 en plenes protestes del moviment del 15-M, quan els indignats prenen les places públiques de les ciutats i, amb les seves acampades, les seves assemblees i les seves reivindicacions solidàries, li donen un tomb a la Història i una puntada als estaments polítics assentats.
L’inspector Salgado ha d’investigar un cas complex: en una casa abandonada prop de l’aeroport barceloní la policia descobreix dos cadàvers embolicats en un sudari de flors. Abraçats. Sepultats al costat d’una gran quantitat de diners. Podria tractar-se de Cristina Silva i Daniel Saavedra, una jove parella d’amants que va desaparèixer fa set anys.
El cas va tenir sempre un sospitós clar: Ferran Badia, ex nuvi de Cristina i amic íntim de Daniel.
Després d’un atzarós judici mediàtic, el cas es va tancar en fals. Tot i que els cossos mai van ser trobats, la pressió mediàtica, l’absència de coartada de Ferran i, sobretot, la seva personalitat obsessiva i freda el fan el principal sospitós.
Però la troballa ha obert altres línies d’investigació. Héctor Salgado i el seu equip format per Leire Castro i Roger Fort s’encarreguen de la investigació, un trencaclosques amb massa pistes.
Dues trames es mouen paral·leles a Los amantes de Hiroshima. Toni Hill li devia a Héctor Salgado no allargar més l’enigma sobre el parador de Ruth Valldaura, la seva exdona i mare del seu fill Guillem. I ho fa perquè cal retre comptes i per què els seus protagonistes mereixen conèixer la veritat. Els seus somnis no mereixen ser malsons.
Hèctor, unit més que mai a l’agent Leire Castro en la recerca de la seva exdona, també haurà de furgar allà on mai va imaginar, fins a arribar al fosc origen de la desaparició de Ruth, fins a arribar a una veritat de conseqüències tràgiques i imprevisibles.
Les dues trames s’entrecreuen per avançar a batzegades però de forma inexorable cap a un final que sorprèn pel seu gir bé concebut per causar aquesta emoció.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
