Cadáveres en la playa. Ramiro Pinilla

Ramiro Pinilla (1923-2014) és un cas únic en la literatura espanyola. Nascut a Bilbao el 1923, es va donar a conèixer en els anys seixanta amb novel·les com Las ciegas hormigas, guanyadora del Premi Nadal i del Premi de la Crítica, o Si, finalista del Planeta el 1971.

Però després d’aquest començament exitós, Pinilla va decidir publicar només en petites editorials durant més de trenta anys. La publicació en 2004 i 2005 de Verdes valles, colinas rojas, una excepcional trilogia composta per La tierra convulsa, Los cuerpos desnudos i Las cenizas de hierro, Premi Euskadi, Premi Nacional de la Crítica i Premi Nacional de narrativa, va descobrir a molts que es tractava d’un dels grans escriptors contemporanis.

Així ho van confirmar les seves novel·les La higuera, Antonio B. el Ruso, ciudadano de tercera, Sólo un muerto más o les seves narracions breus, Los cuentos. Aquellaedad inolvidable és potser la seva novel·la més emotiva, una història sobre la desesperança i sobre com salvaguardar la dignitat, i també una lluminosa història d’amor, un esglaiador relat de família i una memorable faula moral.

Ja completament consagrat com a escriptor, Ramiro Pinilla va sorprendre a tots el 2009 amb la publicació de Sólo un muerto más, novel·la policíaca a la qual va seguir el 2013 El cementerio vacío i aquesta Cadáveres en la playa, publicada poc abans de la trista notícia de la seva mort, el 23 d’octubre.

La sèrie policíaca de Ramiro Pinilla, que segueix amb perícia les pautes d’un gènere que l’escriptor basc domina i admira, està protagonitzada per un original personatge, el llibreter Sancho Bordaberri, escriptor fracassat i amant dels clàssics de la novel·la negra, que es transmuta en el detectiu Samuel Esparta quan li demanen que investigui un crim que ha quedat sense resoldre i es posa el seu garbardina i el barret que li va portar el seu oncle d’Amèrica.

En aquesta darrer lliurament, un Samuel Esparta ja madur, que manté oberta la seva peculiar llibreria de Getxo, tractarà de resoldre en 1972 un assassinat comès fa 35 anys abans a l’auspici de les enveges i gelosia de la guerra.

Primer capítol de

Samuel rep la visita d’una senyora, Juana Ezquiaga, que vol contractar perquè esbrini la desaparició de qui va ser el seu amor de joventut.
Juana sap per un ancià pescador que els corrents estan portant-se la sorra de la platja, i que poden emergir els cadàvers que amaguen les seves entranyes.

En un dels afusellaments de la guerra civil, els falangistes van obrir una fossa comuna allà, i el pescador li ha explicat que en l’últim moment va aparèixer algú amb un carretó portant un cadàver. Juana sospita que això només va poder fer-ho algun dels vells amics, gelosos de la parella.

Podrà Samuel Esparta investigar amb èxit un crim trenta-cinc anys després? Aconseguirà aclarir, a partir dels veïns als que interroga, l’amalgama d’enveges i despit d’un grup d’amics admirables abans de la guerra?

Afortunadament, la sempre eficient Koldobike, assabentada del cas, no vol perdre un repte així, i acudeix en ajuda del seu antic cap.