Agatha Christie. Los cuadernos secretos, John Curran
Quan Agatha Christie va morir el 1976 s’havia convertit en l’escriptora més popular del món. Amb unes vendes bilionàries i publicada en més de 100 països, havia aconseguit l’impossible: publicar més d’un llibre a l’any des de la dècada de 1920, 127 llibres i 15 obres de teatre, i tots ells èxits de vendes.
Després de la mort de la filla d’Agatha, Rosalind, a finals de 2004, es va revelar un extraordinari llegat, el nét, Mathew Prichard, va demanar ajut per ordenar l’arxiu a John Curran, un fan que durant molts anys va ser editor del butlletí oficial d’Agatha Christie. Entre els objectes personals de la residència familiar de Greenway, l’11 de novembre de 2005, Curran va descobrir 73 llibretes escolars en què l’autora prenia les notes essencials per a les seves novel·les.
En aquests quaderns que portava sempre a sobre, Agatha Christie escrivia constantment les seves idees sobre arguments, personatges o localitzacions, reciclava les trames i els donava mil i una voltes. Alguns del seus títols més inspirats són el resultat d’una escrupulosa planificació. Anotava des de l’esbós esquemàtic de “idees elementals i aprofitables” fins il·lustracions sobre els possibles escenaris del crim, passant pels arguments alternatius que es va plantejar i les escenes que va suprimir.
Quan John Curran (Dublin, 1954), arxiver i estudiós de l’obra de l’autora, va començar a desxifrar els quaderns, es va fer evident la magnitud d’aquest tresor amagat. No podia creure el que tenia al davant. Fins ara ningú no havia tingut la paciència de transcriure l’enrevessada cal·ligrafia de l’autora i de cercar referències literàries i pistes sobre les trames de gairebé totes les seves novel·les enmig de les seves llistes de la compra, números de telèfon, noms de personatges i llocs, i les més variades consideracions sobre la seva rutina diària i qualsevol altra cosa que li venia al cap. Han estat quatre llargs anys esbrinant, establint connexions i posant ordre.
El resultat d’aquest treball l’ha publicat ara en el volum Agatha Christie. Los cuadernos secretos, on afirma que el mètode de l’autora era un pur caos. Però un caos fascinant per a l’especialista i per a la legió de fanàtics de Christie, que podeu trobar a la nostra Biblioteca.
Aquest llibre obre la tapa del gran secret d’Agatha Christie: com les seves anotacions, llistats i esborranys es van convertir en els exitosos llibres, obres de teatre i relats que finalment van ser. I també una bona colla de curiositats:
El llibre inclou, a més, dos curiosos relats inèdits, La captura de Cerbero, escrita el 1939 una versió alternativa a l’homònim que apareix en el llibre Els treballs d’Hèrcules presenta un líder alemany, en el qual no és difícil reconèixer a Adolf Hitler, que després de la seva misteriosa desaparició torna convertit en un líder pacifista. L’editor el va rebutjar per considerar-lo políticament incorrecte.
El incidente de la pelota del perro, que dataria de 1933, és pur Agatha Christie, amb un encantador poble anglès, una senyora entrada en anys amb parents avariciosos i l’oportuna caiguda per les escales després de topar amb la joguina del fox terrier. En aquest cas el relat va ser reutilitzat la una novel·la, El testimoni mut, publicada quatre anys després, però l’autora va triar a un assassí diferent, de manera que l’original descobert ara manté la intriga de com afrontarà Poirot l’últim dels seus casos.
En aquest enllaç Agatha Christie, podeu triar entre els més de cinquanta títols disponibles a la Biblioteca.
Biblioteca Joan Oliva i Milà
