Temps d’infantesa

Huey, el seu germà Junior i el petit Chavo són el trio protagonista d’aquestes pàgines en què un grup de nens es pregunten si un dia els agradarà ser majors en aquest món boig dels adults. Mentrestant, viuen arravataments d’eufòria, es barallen, veuen venir la sexualitat que ha de venir, celebren el temps de l’amistat i comparteixen cromos i tebeos.

El dibuixant Beto Hernández ha sabut capturar amb mestria el que se sent en ser nen. És veritat que aposta per un escenari concret, per unes influències molt determinades i per una cultura molt específica, però els sentiments que hi ha darrere de tot això són tan realistes i estan tan ben plasmats que serà difícil que hi hagi algun lector que no troba alguna situació , algun personatge o alguna escena amb què identificar-se.

Es prescindeix totalment dels adults en el seu relat. Així, sense una figura amb la qual identificar-se, el lector no té una altra opció que submergir-se en un barri perifèric durant un calorós estiu i envoltar-se de nens als quals contemplar com a iguals. Però els adults, hi són, és clar, fora de camp, imposant càstigs o exigint silenci, però mai els veiem ni amb ells els seus problemes. Tampoc l’escola i el rigor que suposa. Només el temps d’oci, que es reparteix entre la casa i el carrer, amb els seus jocs i colles, buscant delimitar el que conforma el veritable univers infantil.

Aquests nens viuen alhora en un moment congelat en el temps, etern, que es repeteix generació rere generació, i en un moment molt concret de la història, amb una sèrie de referents culturals específics. La cultura pop de finals dels anys seixanta impregna les pàgines d’aquest còmic, igual que temes com l’orientació sexual o la integració racial, però sempre des de la mirada neta d’un nen. Perquè en la nostra infància no tenim constància del seu pas del temps de la mateixa manera que un adult.

L’estil de dibuix del seu autor Gilbert Hernández contribueix poderosament a la sensació de senzillesa i sinceritat que transmet Tiempo de canicas. És una forma de plasmar la ingenuïtat que tenen molts dels protagonistes, de recordar que estem en un món en el qual no hi ha maldat sinó imaginació.