Història d’un piano: 31887. Ramon Gener
La novetat mensual per a adults d’aquest maig a la biblioteca Joan Oliva i Milà és Història d’un piano : 31887 de Ramon Gener.
Ramon Gener va guanyar el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2024.
És gentilesa de la llibreria A tres tintes.
És el barri de Gràcia, a Barcelona. En una petita botiga, el protagonista de la novel·la troba el piano de so vellutat que sempre havia volgut.
En el seu interior amaga un secret i el seu descobriment, els noms dels anteriors propietaris de l’instrument, el fa decidir-se a iniciar un llarg viatge per descobrir qui eren, la qual cosa el remunta a l’Europa del segle xx, per ser més concrets uns cent dos anys enrere.
En Janusz Borowski, un home misteriós nascut en un bosc a l’est de Polònia, l’adverteix que es tracta d’un piano molt especial. És tan especial que n’ha de tenir molta cura. Per què? Perquè el piano de cua, amb el número de sèrie 31887, és un Grotrian-Steinweg construït a Brunsvic (Alemanya) l’any 1915.
Des de la Primera Guerra Mundial, on una mare compra el piano perquè el toqui el seu fill quan torni del front, però no serà ell, sinó un soldat del bàndol contrari qui ensenyarà que la música pot treure el millor de l’ésser humà.
I així, durant el transcurs dels anys, aquest instrument serà testimoni de petites històries, de vides anònimes amb amors impossibles i il·lusions trencades, amb dolor, però també d’històries que celebren la unió i l’agermanament a través de la música.
Realitat i ficció
En primer lloc, comentar que la història es basa en fets reals. És la història del piano el propietari del qual és en Ramon Gener. És, doncs, el seu piano.
En segon lloc, en Ramon Gener va restaurar el seu piano i va ser aleshores quan va descobrir que aquell instrument contenia un secret. I així va ser com va iniciar la seva cerca a Alemanya i això el va dur a localitzar els diferents propietaris i països on va estar el piano: Alemanya, França, Anglaterra, Polònia… Barcelona.
En tercer lloc, el temps de la narració no és linial, va del passat al present i del present al passat: salta, doncs, en el temps.
Cal dir també que una peça fonamental que el piano demana que es toqui durant tots els canvis de propietari és el Nocturn opus 9, núm. 2 de Chopin.
Finalment, el missatge de la història del piano és veure com un instrument musical i, per tant, la música, poden canviar el destí de tantes persones.
Catàleg Aladí / Biblio Digital
Desitgem que gaudeixis de la lectura d’ Història d’un piano : 31887.
