Llum antiga, John Banville
Aquesta novel·la de John Banville, en general, no admet terme mig; o no agrada gens i desvetlla passions en el sentit negatiu, o agrada molt i produeix un efecte excel·lent. Les lectores i lectors de La Crisàlide han seguit aquesta tendència; lletraferits com són, han seguit la lectura amb disciplina però el seu comentari no ha deixat lloc al dubte.
Josep Maria Olivar ha criticat l’excessiva digressió i fragmentació en aquesta història narrada en dues parts diferents, sempre des de l’òrbita del protagonista, el noi jove -15 anys- seduït per una mestressa de casa de 35, la mare del seu millor amic fins aleshores.
Isabel Relea comenta l’excel·lència de la descripció, i la qualitat general de la prosa i de la història, que es pot qualificar com a metafórica, però troba que hi ha un excés d’anar i venir en la narració de la història.
Llum antiga, el llibre
Esther Astudillo, que avui comença a La Crisàlide després de passar per la llista d’espera, explica que ella coneixia l’autor d’haver-lo llegit en la versió original –en una altra novel·la, The Infinities– i que troba molt atractiu aquest estil centrat en el corrent de consciència, stream of consciusness, on s’intenten reproduir els girs i la manera de pensar de la nostra ment, que no és lineal. Li ha agradat molt la manera de mostrar tant la por com les projeccions dels protagonistes. Remarca el nom especial de cadascú, com l’actriu jove que surt en la segona part, Dawn Davenport.
La Cristina Coloma remarca que l’especial relació entre el jove Alexander i la sra. Gray sembla reproduir-se, a la segona part, en la relació entre l’Alexander madur i la jove actriu que l’acompanya.
En Jordi Aparicio ha llegit de gust aquesta història tan interessant des de l’inici, quan el jove Alexander té la visió frontal de la sra. Gray en bicicleta, amb una bufada de vent que li aixeca les faldilles –una aparició que el marcarà per tota la vida- fins a la segona part, quan fa el viatge a Itàlia a la recerca de les pistes sobre el suïcidi de la seva filla.
Rosalia Gil ha trobat que hi havia massa canvis temporals i especials, però remarca la figura del fill de la sra. Gray, en Billy, per qui de fet el jove Alexander hauria sentit un cert amor que després cristal·litzaria en el de la mare.
L’Anna Maria Montané comenta que el títol, Llum antiga, ens remet a la llum de les constel·lacions ja extingides en el temps però que encara ens il·luminen en el present, ben bé com els éssers estimats que ja han desaparegut, els éssers de llum.
John Banville, l’autor
En Cèsar Verdejo explica que, malgrat la prolixitat de les descripcions, ha gaudit amb el do pel detall i el lirisme amb què s’explica una història on es conjuga el que és natural amb el que és artificial.
Seguim la tertúlia tot remarcant la similitud de la història amb la pel·lícula El Graduat, amb Anne Bancroft i Dustin Hoffmann, i intentant deduir si hi ha algun referent personal en aquesta seducció –gairebé abús- del jove menor per l’experimentada mestressa de casa, la qual, en aquest cas, actuava possiblement empesa per la immediatesa de la seva malaltia –un càncer- que la duia a aprofitar, amb certa urgència i desesperança, el gaudi més immediat de la passió, mentre que el noi restava retudament enamorat, i trasbalsat, per a tota la vida.
I ens acomiadem fins la propera sessió, que serà el 3 d’abril, amb l’obra La lladre de llibres, de Markus Zusák.
Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.
