L’hora violeta

L’hora violeta és la tercera novel•la de la Montserrat Roig que ens parla dels diferents membres de les famílies Ventura-Claret i Miralpeix —les dues anteriors són Ramona, adéu i El temps de les cireres—, però en realitat aquesta trilogia fou iniciada amb el recull de contes Tanta roba i poc sabó… i ben neta que la volen. Aquestes quatre obres literaturitzen la història de la petita burgesia de l’Eixample barceloní des de finals del segle XIX fins als anys setanta del segle XX.

Segons la contraportada del llibre hi trobem tres dones acarades al seu fracàs: el fracàs davant l’home-pare, l’home-cervell i l’home com a ideal romàntic. Però és molt possible que es tracti d’un simbolisme per apropar-nos a la figura d’una sola dona mitjançant diferents tècniques d’acostament. No en va, al llarg d’aquesta obra l’autora sotmet el feminisme a una intensa deconstrucció: la Natàlia, noia vital i independent, es desdobla en la Norma, la seva amiga novel•lista que ha d’escriure sobre l’experiència de la Judit i la Kati per tal de salvar i preservar la veu d’aquestes dues amigues.

La narració ens aboca a viure la crisi del moviment comunista i les picabaralles vers uns plantejaments que parteixen d’una base comuna, però que enfoquen una metodologia diferent. També veiem de prop el moviment feminista de l’època, amb teories crítiques ben elaborades però amb aplicacions farcides de dubtes.

Montserrat Roig crea una trama de ficció dins la ficció tot simulant que l’escriptura de la novel•la obeeix a un encàrrec. Això li permet fer metaliteratura en presentar-nos personatges ficticis (que potser no ho són tant) i combinar-los amb breus apunts reals sobre els exdeportats dels camps de concentració alemanys. Per tot això podem considerar que L’hora violeta constitueix un dels exponents narratius més importants d’aquesta autora.

DIGUES LA TEVA

Els personatges femenins d’aquesta novel•la són els qui carreguen amb el pes de l’acció, tant pel que fa a la trama com pel que fa a crítica sobre feminisme i política. Consideres que aquesta mirada femenina plantejada en l’obra és encara vigent?. Creus que la crisi de què parla la novel•la al voltant de la ideologia comunista encara es pot plantejar i ser tema de debat avui en dia?

L’hora violeta és la tercera novel•la del que hom ha considerat una trilogia iniciada amb Ramona, adéu i El temps de les cireres. Tot i que més endavant la Montserrat Roig agafa de nou alguns dels personatges de la nissaga que ens presenta amb la trilogia, consideres que és un bon final, una bona manera de tancar aquesta temàtica?. I, si has llegit l’obra de la Roig (o part de la seva obra), com valores el microcosmos literari personal que teixeix amb les seves novel•les?.

Què n’opines de l’arquitectura estilística de L’hora violeta?. Hi ha una primera part a tall de pròleg, “Primavera de 1979”, on se’ns expliquen les suposades motivacions d’aquest treball. I després ja entrem en les diferents parts del llibre: “L’hora perduda”, “La novel•la de l’hora violeta”, “L’hora dispersa” i “L’hora oberta”. Està clar que ens trobem davant d’una estructura ben pensada i treballada però, com la valores com a lector?.

Sílvia Romero.
Web.
Club La Crisàlide.