Camús, el cineasta

Camús, el cineasta

Ens ha deixat un dels cineastes de referència del cinema estatal, Mario Camús.

Va estudiar dret i posteriorment estudis de cinema a l’Escola Oficial de Cinema. Pertany a la generació del Nou Cinema Espanyol.

Mentre fou a a l’EOC visionà molt cinema i va escriure tot el que va poder.

De Raphael a Milana Bonita, muere el cineasta Mario Camús

La seva vocació de guionista no el va impedir per donar el pas cap a la direcció.

Així doncs, mentre anava orientant la seva línia artística, també anava definint els aspectes formals: una mirada singular a través d’enquadraments, plànols i moviments precisos que el convertirien en un director sempre eficaç i que molts definien com la d’un artesà.

Com a molts d’altres es va veure vinculat a projectes comercials que no s’acostaven especialment als seus interessos, però que li van servir per consolidar els seus coneixements i l’economia personal.

Després treballà amb intensitat a la televisió espanyola (TVE).

Dirigí diferents documentals: Conozca usted España, Históricos del balompié, Cuentos y leyendas, Si las piedras hablaran i Los camioneros.

Sèries

Una mostra de la seva maestria en aquest mitjà foren:

La sèrie Curro Jiménez, que va ser una fita de la programació de finals dels anys setanta.

Fortunata y Jacinta, una ajustada adaptació de l’obra de Benito Pérez Galdós.

Fortunata y Jacinta', basada en la obra de Pérez Galdós

Los desastres de la guerra, que es basa en la sèrie homònima d’aiguaforts de Goya per presentar la Guerra de la Independència Espanyola.

Los desastres de la guerra: Tus programas favoritos de TVE, en RTVE Play

La forja de un rebelde, basada en la trilogia d’Arturo Barea.

La forja de un rebelde - INTRO (Serie Tv) (1990) - YouTube

Cinema

La seva trajectòria donà un gir sorprendent, al mateix temps que el refermava dins del cinema estatal , amb tres pel.lícules que aconseguiren notorietat per la seva força expressiva, el rigor en el plantejament dels temes i el treball general de la posada en escena.

Cal afegir també el protagonisme indiscutible d’uns actors que van saber engrandir el seu ofici.

Pel.lícules de referència

Los días del pasado, 1977, on esn trobem en el món dels maquis que resisteixen l’assetjament policial en els seus darrers temps.

La colmena, versió de l’obra de Camilo José Cela l’any 1982. 

Los santos inocentes, versionant a Miguel Delibes l’any 1984.

L’espectador, en els tres casos, compartia un interés inusual en les històries d’uns personatges que eren un mirall d’altres molts desconeguts que vàren haber de patir en la seva pròpia carn els primers temps del règim franquista.

Si us ve de gust veure o tornar a visionar les pel.lícules dirigides per Mario Camús, passeu per les Biblioteques de la ciutat i preneu-les en préstec.

Aayla Green