Recomanacions de Ciència Ficció
El Club de Lectura de Ciència Ficció de la Biblioteca Armand Cardona us vol fer unes recomanacions sobre les darreres incorporacions al catàleg de novel·les del gènere:
Barcelona 2101
Barcelona 2101 és una novel·la breu (no arriba a les dues-centes pàgines), amb un llenguatge elaborat i atrevit. És el fruit d’un considerable esforç d’elaboració de l’autor per donar versemblança a la manera de parlar dels habitants de la Catalunya futura.
Entre les parles supervivents d’aquest futur hi ha el català, al costat de l’anglès, el castellà i fins i tot el llatí I, amb retalls d’aquestes llengües diverses, s’ha contribuït a aquesta sensació de futur.
Així doncs, el que comença essent un estimulant joc lingüístic esdevé un aconseguit mecanisme per a crear convincentment la sensació d’un món futur, amb les seves peculiaritats, també lingüístiques. Un futur deshumanitzat, del qual s’han eradicat les malalties i on les autoritats s’esforcen en dir que tothom és immortal. L’equilibri de poders molt diferent a l’actual i predominen les megaurbs, com Barcelona DF. La condició humana ha estat alterada i conviuen pantocràtors, transhumanoides i androides… Aquest és l’escenari de la novel·la.
L’autor
Valentí Puig és llicenciat en filosofia i lletres i ha publicat una trentena de títols de tots els gèneres (relat, poesia, crítica literària, novel·la i assaig). Ha rebut alguns dels premis més destacats de la literatura catalana. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, com El País, Diario de Mallorca, i el setmanari El Temps, a més de ser corresponsal a Londres del diari Abc.
Voz
Voz. El silencio puede ser ensordecedor ens narra el dia a dia de Jean McClellan, qui fa tan sols un any era una respectada neurolingüista en l’apogeu de la seva carrera, i ara resta reduïda a una mestressa de casa silenciosa.
Perquè Jean, com la resta de les dones d’aquest Estats Units alternatiu (inclosa la seva filla de sis anys), només pot pronunciar cent paraules per dia. Una més, i una terrible descàrrega elèctrica recorrerà el seu cos.
Aquesta és només una de les tantes mesures de el nou govern conservador per silenciar la meitat femenina de la població, que ja no pot llegir ni escriure, tenir ingressos propis ni treball fora de la llar. Però quan el germà de el president pateix un accident que li produeix afàsia (un trastorn de la part de cervell que controla el llenguatge), a Jean li tornen la veu i el dret a treballar per continuar investigant una cura.
L’obra mostra sense embuts el seu marcat feminisme, les seves idees polítiques i una crítica recurrent als que no participen de la vida política de la seva comunitat. Perquè en el món de Jean McClellan, com al nostre, guardar silenci quan encara es podia parlar va tenir un alt preu
L’autora
Christina Dalcher. Doctora en Lingüística per la Universitat de Georgetown. S’ha especialitzat en el canvi de la fonètica i els sons dels dialectes italians i britànics. Ha impartit classes en diferents universitats dels Estats Units, Anglaterra i Emirats Àrabs Units. Les seves històries curtes i articles professionals han estat publicats en més de cent diaris al voltant de el món.
2312
Corre l’any 2312. Els avenços científics i tecnològics han obert la porta a un futur extraordinari. La Terra ja no és l’única llar de la humanitat: llunes i planetes de tot el sistema solar s’han convertit en nous habitacles. Però durant aquest any un seguit de successos forçarà a la humanitat a afrontar el seu passat, el seu present i el seu futur.
El primer d’aquests successos es produeix a Mercuri, a la ciutat de Terminator, lloc que suposa un prodigi sense precedents de l’enginyeria. Una mort inesperada transforma la vida de Cigne Er Hong. I Cigne, que en el passat es dedicava a el disseny de nous mons, es veurà arrossegada a una intriga que té per objecte destruir-los.
La història se centra en Cigne Er Hong, una don … un hom …. una persona que ha fet un munt de bogeries al llarg de la seva joventut com la d’introduir organismes extraterrestres vius en el seu cos (organismes microscòpics). S’ha implantat un QBO (ordinador quàntic) al cap. I ha fet de mercuri seva llar permanent, on viu plàcidament sense moltes preocupacions.
No obstant això, tot canvia amb la mort de la seva àvia Alex, la qual provoca un seguit d’esdeveniments que poden acabar en una guerra. Aviat a Cigne se li uneixen la inspectora Genette o Wahram.
L’autor
Kim Stanley Robinson (Waukegan, Illinois 23 de març de 1952) és un escriptor nord-americà que ha treballat fonamentalment el gènere de la ciència ficció. Ha publicat dinou novel·les i nombrosos contes curts, però les seves obres més conegudes són de la seva Trilogia marciana.
Moltes de les seves històries tracten de temes ecològics, culturals i polítics, fent servir, generalment, científics com herois. Robinson ha guanyat diversos premis, incloent el premi Hugo a la millor novel·la, el premi Nébula a la millor novel·la i el Premi Mundial de Fantasia. Titulat a les universitats de Califòrnia, Boston i San Diego, escriu la seva tesi doctoral sobre les novel·les de Philip K. Dick.
