La pacient silenciosa. Alex Michaelides
La pacient silenciosa d’Alex Michaelides és la primera novel·la d’aquest autor nascut a Xipre.
I de què va?
L’Alicia Berenson, la protagonista, va matar el seu marit quan tenia trenta-tres anys. El va lligar a una cadira i va disparar cinc cops. I això que se l’estimava. Després d’aquesta acció va deixar de parlar. A Londres la coneixien molt bé les galeries d’art, ja que era una pintora cotitzada.
Sis anys més tard, en Theo Faber, psicoterapeuta, aconsegueix una plaça a The Grove, una unitat forense protegida del nord de Londres. Triomfador nat es pensa que podrà fer parlar l’Alícia i resoldre el perquè del seu silenci. Però aviat descobrirà que el mutisme d’aquesta persona està molt arrelat. I si aconsegueix que parli, estarà disposat a escoltar?
“…però un psicoterapeuta no triga a avesar-se a reconèixer el sofriment mental a partir del comportament físic, del discurs, d’una lluïssor als ulls, com una espurna de turment, de por, de bogeria. Era allò, el que m’havia fet ballar el cap: malgrat els anys de medicació, malgrat tot el que havia fet i resistit, els ulls blaus de l’Alicia eren clars i radiants com un dia d’estiu. No estava boja. Què li passava, doncs? Què significa, aquella expressió als ulls? Quina era la paraula adient? Era…
Abans no pogués acabar aquell pensament, l’Alicia va saltar de la butaca. Se’m va abraonar, amb les mans com si fossin urpes. No vaig tenir temps de reaccionar ni d’apartar-me. Se’m va llançar al damunt i em va fer perdre l’equilibri. Vam caure a terra.”
La pacient silenciosa
I qui és Alex Michaelides?
Va estudiar literatura anglesa i psicoteràpia. Ha treballat com a psicoterapeuta durant molts anys.
De jovenet, amb tretze anys, va començar a llegir Agatha Christie, llibres que tenien les seves germanes i que el van impressionar. I volia escriure una novel·la com l’Agatha Christie perquè està obsessionat amb el mite d’Alcestis des que el va estudiar a l’escola. Aquest mite és un dels més intrigants i una de les tragèdies gregues que menys s’ha representat perquè té un final molt misteriós.
I en què consisteix aquest mite?
Apolo llança una condemna a mort sobre el marit d’Alcestis, el qual pot conservar la vida si troba algú que accepti morir en el seu lloc. Alcestis accepta el sacrifici i mor per ell. Però és tornada a la vida i es reuneix de nou amb el seu marit. Però, a partir d’aquell moment, deixa de parlar. No se sap ben bé el perquè: perquè és feliç de tornar a estar amb ell o perquè està molt enfadada.
Michaelides creu que no parla perquè està enfadada amb el seu marit, ja que ell ha acceptat que ella mori en el seu lloc.
Per què escriure aquest tipus de novel·la?
La idea d’escriure aquesta novel·la prové del seu treball amb malalts mentals. La història està molt ben tramada, combina referents de malalties mentals amb la manera d’investigació del pregunta-resposta des del punt de vista dels diferents personatges. El llenguatge és molt planer i el discurs s’escola ràpidament. No saps ben bé el que passa, t’imagines una situació i no és ni de bon tros la que t’esperes.
I el final… No te’l penso pas dir!!
Disponibilitat en els catàlegs:
