L’animal moribund
En aquesta novel·la retrobem alguns dels temes recurrents de Philip Roth: la pulsió sexual, la confessió íntima, i la decadència física del cos; sexe i mort, eros i thanatos. També retrobem el personatge de David Kepesh, en aquesta ocasió fent de narrador (ja havia aparegut en El pit i El professor del desig).
David Kepesh és un reconegut crític televisiu que ronda la seixantena i també treballa com a professor de tercer cicle d’una universitat de Nova York. La història arrenca quan coneix Consuela Castillo, una jove alumna seva, de tot just vint-i-quatre anys, filla d’una acomodada família d’exiliats cubans. Aquesta coneixença, sumada a la bellesa i voluptuositat de la noia, alteraran profundament la vida amorosa de Kepesh.
Però tot i que aquest és el tema central de la novel·la, no es tracta sols d’una narració d’amor entre un professor madur i la seva alumna. En L’animal moribund també hi trobem reflexions sobre les condicions polítiques i socials de EEUU, i tot plegat descrit amb un to sempre irònic i mordaç, fins al punt que aquest plantejament ens pot dur a confondre-ho amb certa amoralitat. Novel·la directa i passional, també analitza de forma colpidora els sentiments de dependència i llibertat.
Isabel Coixet va dur al cinema una adaptació d’aquesta novel·la sota el títol de Elegy (2008), protagonitzada per Ben Kingsley i Penélope Cruz.
DIGUES LA TEVA
Ens trobem de nou, aquest curs, amb una obra que té com a tema central la relació amorosa entre un home madur i una noia jove (el passat mes de desembre vam parlar de La tregua, de Mario Benedetti).
En L’animal moribund, el personatge David Kepesh actua com a narrador i es dirigeix cap a un interlocutor innominat.
El to directe de la novel·la, l’ús d’un humor irònic i mordaç i el flirteig amb cert aire hedonista, ha provocat que alguns lectors cataloguin aquesta obra com amoral.
Sílvia Romero.
Web.
Club La Crisàlide.
