Dones de Còmic

Tradicionalment el còmic s’ha dirigit a un públic bàsicament masculí. Encara avui dia els homes representen el 90% de les vendes dels còmics de súperherois

Durant molts anys, els personatges femenins han estat secundaris i molt estereotipats i les historietes per a noies s’han vist reduïdes a trames romàntiques on predominaven els missatges de sacrifici, tendresa i submissió.

Però el desenvolupament i l’expansió del moviment underground a partir dels anys 70 juntament amb la lluita del moviment feminista i, més recentment, l’explosió del manga ha capgirat aquesta escena.

En l’actualitat trobem al mercat una gran oferta d’obres escrites i protagonitzades per dones i dirigides tant al públic femení com masculí.

Les autores de còmic, tant al nostre país com a l’estranger augmenten en número i també en el reconeixement que reben.

L’any passat, al saló del còmic de Barcelona, Ana Penyas va ser considerada millor autora revelació i Laura Pérez-Vernetti va ser guardonada amb el Gran Premi del Saló. Enguany, el Saló canvia de nom i es converteix en Còmic Barcelona i l’encarregada de fer el pòster ha estat també una dona, l’Ana Galvañ.

El Premi a la Millor Obra de l’any al Festival d’Angoulême  ha estat per Lo que más me gusta son los monstruos de l’autora nord-americana Emil Ferris, festival que també ha atorgat el seu Gran Premi a una altra dona, l’autora japonesa Rumiko Takahashi.

I a la passada edició dels Premis Eisner autores com Emil Ferris, Tillie Walden, Sana Takeda, Marjorie Liu o Katie O’Neill van obtenir molts dels premis més importants.

Certament, les coses al món del còmic estan canviant, però encara queda molta feina a fer!

Aquesta setmana a la comicteca de la Cardona trobareu fins a set novetats d’autores de diferents estils i procedències.

Esclavos del Trabajo de Daria Bogdanska. Daria ha decidit marxar de Polònia per a fugir d’un pare violent. Es trasllada a la localitat sueca de Malmö, on s’apunta a una escola de còmic, ansiosa per emprendre una nova vida. Però allà l’espera un malson de tràmits administratius, i per a subsistir no li queda més remei que acceptar una feina de cambrera amb un sou de misèria i sense contracte.

Gats indòmits de Sarah Andersen. Aquest tercer volum de la col·lecció, ofereix una guia de supervivència per al caos de la vida moderna: des de la importància d’evitar els matiners, als mecanismes de defensa contra els trolls d’internet, passant per la no-màgia de l’ordre. Però per quan tot falla i el món que t’envolta se’n va en orris, fes-te una xocolata calenta, compta els dies que falten per les vacances i estira’t a fer mims amb la teva peludeta bola d’esperança.

Còmics 1994 -2016 de Julie Doucet. Julie Doucet és probablement l’autora de còmics més influent de tots els temps. L’artista canadenca va marcar una pauta en el còmic autobiogràfic que només troba parangó en precedents com Robert Crumb, Art Spiegelman i Harvey Pekar. Impulsora d’un discurs visceral que combina vida íntima, fantasia i estètica fes-ho tu mateix, Doucet desplega aquí el millor de la seva producció.

Maestra de pueblo de Cristina Picazo. María no ha trepitjat el camp en la seva vida, però quan li ofereixen per primera vegada treballar a una escola, no li importa que sigui a un poblet perdut enmig de la serra. Per fi serà mestra! Però no només això, també coneixerà la realitat de les aules i dels pobles al mateix temps.

 

El fruto prohibido de Liv Strömquist. Aquesta és una història cultural de la vulva, des de la Bíblia fins a Freud i més enllà, passant pels més variats pares de l’Església, pedagogs, sexòlegs i fins i tot per famosos anuncis de tampons que, després de segles i segles de repressió sexual, han continuat omplint els nostres caps de concepcions falses sobre els genitals femenins.

Poulou y el resto de mi família de Camille Vannier. Camille Vannier, la néta del protagonista, va preguntar un dia sobre el misteriós Poulou i va poder conèixer l’estrafolària història d’un avi que va marcar un abans i un després a la vida de la seva família. Enrenous, persecucions, èxits, fracassos, mines d’or inexistents i la Riviera francesa com a marc incomparable de les seves desventures.

Troll Corporation de Pacheco & Pacheco. Els trolls ja no són peluts éssers mitològics de contes de fades: ara aguaiten després de comptes anònims d’internet per a criticar els teus gustos, menysprear els teus comentaris i riure’s de les teves publicacions de la manera més dolorosa possible. O almenys això és el que tothom pensa. En realitat, darrere de cada ‘troleo’ es troba una empresa organitzada especialista a fer de la teva vida digital una experiència de malson: Troll Corporation.

Durant tota la setmana trobareu aquests i molts altres còmics fets per dones al vestíbul del primer pis de la Biblioteca.