‘Mañanas negras como el carbón’ de Brett Anderson
Aquesta setmana teniu com a novetat a la secció de música el llibre Mañanas negras como el carbón, l’autobiografia de Brett Anderson, cantant de la banda britànica Suede.
Res feia presagiar que Brett Anderson —nascut en la depauperada ciutat dormitori de Haywards Heath, entre Londres i Brighton, dins una família humil— es convertiria en una de les veus més carismàtiques del pop britànic dels noranta i en una estrella internacional.
A Mañanas negras cómo el carbón, el cantant de Suede relata els seus anys d’infància i joventut, entre descampats herrumbrosos i les cruels rivalitats de l’adolescència, entre un pare excèntric i a vegades colèric que avorria la música pop, i una mare amb temperament artístic que acceptava amb resignació i malenconia el seu matrimoni sense amor.
Amb un estil elegant, líric i descarnat, Anderson reviu la seva primerenca passió per la música, que el portaria a formar una primigènia versió del que seria Suede amb Bernard Butler —un dels millors guitarristes de la seva generació— i la que va ser el seu primer gran amor i futura líder d’Elastica, Justine Frischmann.
Amb ella mantindria un apassionat i tendre romanç que es va trencar amb l’aparició de Damon Albarn, líder de Blur, al qual ni tan sols es mencionat al llibre.
La ruptura amb Frischmann va deixar a Anderson destrossat i consumit per la gelosia, la qual cosa donaria lloc a les cançons més descarades i intenses del cèlebre àlbum de debut del grup, que va marcar una època amb hits com «The Drowners», «Metall Mickey», «Animal Nitrate» o «So Young».
El llibre comença amb la seva infantesa i acaba just amb la signatura del seu primer contracte discogràfic, en els llindars de la popularitat. Ens deixa així amb la mel en els llavis, tret que s’animi a fer una segona part.
Anderson es va animar a escriure al llibre arran de convertir-se en pare i per això, la complicada relació amb el seu progenitor determina gran part d’aquesta sincera, humil i descarnada compilació de records d’un passat viscut en la pobresa material i la irrellevància creativa.
Si sou fans de Suede o del pop britànic dels ’90 en general, no us podeu perdre aquest llibre.
El març de 2018 es va celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la publicació del primer àlbum del grup i també es va editar un documental que es va poder veure a la cadena Sky Arts. El documental parla amb els membres del grup però també es nodreix de molt material audiovisual que va enregistrar el bateria del grup, Simon Gilbert.
Us deixem amb el tràiler de The Insatiable Ones.
