El cafè de la Granota, de Jesús Moncada

Al club de lectura Lectures Comentades coordinat per Joan Calderón, el proper 7 d’abril a les 17:30 comentarem el llibre El cafè de la granota de Jesús Moncada:

jesuss moncadaJesús Moncada i Estruga fou un escriptor en llengua catalana nascut a Mequinensa (el Baix Cinca) el 1941.

En la seva obra recrea, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mític de l’antiga població de Mequinensa, ara soterrada sota les aigües del riu Ebre.

Considerat un dels autors en català més importants de la seva època, va rebre diversos premis per la seva obra, entre d’altres el Premi Ciutat de Barcelona o el Premi Nacional de la Crítica en 1989 per Camí de sirga o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya l’any 2001.

El 2004 va rebre el Premi de les Lletres Aragoneses que va recollir uns mesos abans de la seva mort.

És un dels autors més traduïts de la literatura en català. I el mateix Moncada també va traduir al català nombroses obres en espanyol, francès i anglès, d’autors com Guillaume Apollinaire, Alexandre Dumas, Jules Verne i Boris Vian.

Va morir el 13 juny de 2005 a causa d’un càncer. El 9 juliol se li va concedir a títol pòstum la distinció de fill predilecte de Mequinensa i les seves cendres van ser llançades al solar familiar de l’antic poble, davant del Riu Ebre, embassament de Riba-roja, on va néixer i transcorren les seves obres.

cafe granotaEl cafè de la Granota és un recull de catorze relats curts de Jesús Moncada escrits entre els anys 1980 i 1985.

Algunes narracions situen l’acció en la dècada dels anys cinquanta. L’escenari en què es desenvolupen els contes té com a centre la vila de Mequinensa al Baix Cinca.

En un vell cafè, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia, en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila, un seguit d’històries anotades amb to d’humor i de crítica social. Hi desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà –amb un singular camp d’esports–, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces d’ordre públic a qui en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l’ofici a l’altre món (al cantó dels morts), un afeccionat a les novel·les d’intriga amb un geni massa viu…

El que caracteritza els contes és l’humor, la forta ironia i la crítica social. Fins i tot hi ha ironia en algunes escenes d’un funeral.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

sofeita