Morir no es lo que más duele

Tot ve d’una imatge traumàtica. Ja fa més d’una dècada, una periodista viatjava al costat del seu marit en un tren pel litoral català quan de sobte va veure entre els arbres la silueta d’un home penjat. “Vaig veure gent que corria cap a ell i que cridava, però el tren va arrencar i mai vaig saber què havia passat”.

portadaInés Plana va néixer a Barbastre (Osca). És llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i des del principi va desenvolupar la seva carrera professional a Madrid. Ha treballat en diversos mitjans de premsa escrita i, en el terreny editorial, ha creat i coordinat diferents col·leccions de títols relacionats amb la divulgació de la història i l’art. Actualment és directora del diari-magazín Viure Bé, a la Comunitat de Madrid. Morir no es lo que más duele és la seva primera novel·la: va treballar en ella durant cinc anys.

L’escriptora assegura que l’escena viscuda al tren la va deixar impactada. Tant, que l’inici d’aquesta novel·la comença amb la troballa d’un penjat, aquesta vegada en un bosc de Madrid, amb els ulls arrencats de soca-rel. En un de les seves butxaques es troba un paper amb el nom i la direcció d’una dona: Sara Azcárraga, que viu a pocs quilòmetres de l’escenari del crim. Fràgil, solitària, bevedora de vodka en solitari, Sara defuig qualsevol contacte amb les persones i treballa des de casa. El tinent de la Guàrdia Civil Julián Tresser es fa càrrec del cas, assistit pel jove caporal Coira, que s’enfronta per primera vegada a una investigació criminal, una investigació difícil, gairebé sense pistes, amb massa enigmes. A mesura que el tinent Tresser avanç en les seves indagacions, descobrirà uns fets que donaran un tràgic tomb a la seva existència i el conduiran a un viatge als inferns que marcarà la seva vida per sempre.

La investigació sembla condemnada al fracàs. El mort, Tomás García Huete, era un gris professor de literatura de vida regular i metòdica; res en ell o en les seves activitats explica el seu assassinat. Només un correu electrònic, signat per un enigmàtic grup pedagògic, i una vella fotografia de Tomàs amb uns amics en un campament d’estiu, el 1973, obren una escletxa en aquell -en aparença- crim perfecte. A poc a poc, les indagacions destapen misteris i mentides que es remunten a dècades enrere, on una instrucció barroera i la por a la repercussió social van tapar llavors un crim que fan que ara Tresser s’enfronti amb un fosc episodi del seu passat familiar.ines-plana

 

Recolzant-se en uns personatges plens de matisos, Inés Plana ha construït una trama sorprenent i realista, que avança implacable cap a una inesperada resolució. Aquesta novel·la, èxit de vendes a l’estat, és l’aposta de la seva editorial per a una escriptora novell, tot i que diuen que aconseguir que una editorial gran publiqui un manuscrit rebut de mà d’un primerenc és més improbable que trobar una agulla en un paller… Sembla que l’autora ja està preparant la segona part.

 

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu prop de 2500 títols de novel·la policíaca.

Spro_3