‘Súper sorda’ de Cece Bell
Maeva Young continua amb la seva línia de novel·les gràfiques adreçades a joves entre 12 i 16 anys amb Super sorda de l’autora i il·lustradora nord-americana Cece Bell.
El còmic és autobiogràfic i l’autora ens explica com va ser adaptar-se a una nova condició, la sordesa quan la Cece va perdre l’oïda als 4 anys a causa d’una meningitis.
Al llarg de les pàgines del còmic veiem com la Cece s’ha d’adaptar a la seva nova vida. Ha de portar un audiòfon i anar a una escola especial per sords on, a banda d’escriptura o matemàtiques, l’ensenyaran a llegir els llavis per poder comprendre millor a la gent quan parla.
Però quan ja s’està adaptant a la seva nova situació, la seva família canvia de casa i de ciutat!
I ara toca adaptar-se a una nova escola, amb nous professors i companys i tot això ho ha de fer acompanyada pel Phonic Ear, un audiòfon enorme i súper potent que ha de fer servir durant les classes i que porta amagat sota la samarreta perquè li fa vergonya.
Amb el Phonic Ear no només escolta als professors quan donen la lliçó sinó que els pot sentir quan estan a la sala de mestres, mentre mengen o fins i tot, quan van al lavabo! D’aquesta manera la Cece farà servir l’aparell per convertir-se en una súper heroïna amb súper-oïda i passa de tenir una discapacitat a tenir un súper poder.
Però sorda o amb súper oïda, la Cece es continua veient diferent dels seus companys i això la fa sentir-se molt sola i passa les estones mortes mirant la televisió, malgrat que no pot entendre bé el que diuen fins que…descobreix els subtítols!
A poc a poc va fent amics, la Laura, que és massa dominant i que s’apropa a ella perquè diu que és rara; la Ginny, amb la qual comparteix gustos i aficions però que li parla molt alt i molt a poc a poc o la Bonnie, que li parla amb signes tot i que a ella no li agrada que ho facin perquè vol passar desapercebuda.
De mica en mica la Cece va esquivant tots aquests obstacles i aconseguirà fer servir el seu ‘súper poder’ per obtenir el que més desitja, amics de veritat que l’aprecien per ella mateixa.
La Cece Bell va començar a explicar les seves històries a un blog i després de llegir les novel·les gràfiques de Raina Telgemeier, Sonrie i Hermanas, també publicades per Maeva Young, va decidir que era el millor format per expressar el que volia, doncs les bafarades li permetien posar el que escoltava, o no, el personatge i de quina manera.
La Cece s’ha representat al còmic com un conill. Aquesta metàfora visual li permetia expressar perfectament com se sentia: tenir unes enormes orelles que no funcionen i portar uns aparells que cridaven molt l’atenció, quan ella no volia destacar.
Amb aquesta novel·la gràfica, la Cece Bell va aconseguir el Premi Newbery, el Premi ALSA/YALSA a la millor novel·la gràfica i el Premi Eisner de còmic al millor àlbum per nois i noies entre 8 i 12 anys.
Us deixem amb un vídeo de l’autora explicant la seva història.
