20 anys de ‘Ok Computer’ de Radiohead
OK Computer és el tercer LP d’estudi de la banda britànica Radiohead, publicat el 13 de juny de l’any 1997, és a dir, ara fa vint anys.
Sota la producció de Nigel Godrich, Radiohead va continuar treballant amb la guitarra com a base però ampliant les influències del rock alternatiu i establint la base de la seva posterior música experimental.
Tot i que el grup no el considera un disc conceptual, tant les lletres com la música i l’art escapen de la indústria comercial amb temes com el consumisme, la desconnexió social, l’estancament polític i el malestar.
L’àlbum va comptar amb un gran èxit comercial i de crítica posant al grup britànic al davant de la música rock moderna, sent considerat per molts com el millor disc de Radiohead i un clàssic del rock dels anys ‘90.
Entre les cançons més conegudes d’aquest disc hi figuren ‘Paranoid Android’, ‘Karma Police’ i ‘No Surprises’. També s’inclouen altres temes molt apreciats com ‘Lucky’, o ‘The Tourist’.
OK Computer és definit per alguns crítics com una barreja entre Pink Floyd i King Crimson, amb influències del Miles Davis dels anys ’70, del rock èpic dels U2 i de les bandes sonores d’Ennio Morricone .
Un disc que s’ha comparat en moltes ocasions al Sgt. Pepper’s Lonely Heart Club Band de The Beatles, que tot just ha celebrat el seu cinquantè aniversari, en el sentit que va suposar un canvi en la trajectòria del grup i que s’ha convertit en un àlbum que ha transformat la història de la música des de la seva publicació.
Radiohead es va guanyar un lloc considerable a l’escenari del rock alternatiu del 1990 amb un àlbum discret, Pablo Honey (1993), però que contenia el que esdevindria el seu primer gran èxit mundial, ‘Creep’, un tema que basava la seva eficàcia en la lletra afectada i generacional de Yorke i en un riff de guitarra molt estrident.
El segon àlbum dels d’Oxford, The bends (1995) va ser un inqüestionable treball de confirmació, un pas endavant i per als fans més immobilistes o rockistes de Radiohead, el seu millor disc. Rock èpic, de guitarres poderoses, moments acústics i lletres colpidores, amb un bon grapat de talls sensacionals (‘Black Star’, ‘High & dry’, ‘Bones’, entre més) i una nova diana que els catapulta a les llistes, ‘Fake plastic trees’.
Per celebrar aquest aniversari, la banda ens regala una luxosa reedició del disc en la qual, a banda de trobar el disc original remasteritzat a partir de les cintes analògiques originals, s’hi han afegit vuit cares B i tres pistes inèdites: la bella i hipnòtica ‘I Promise’,’primer avançament en el qual l’acústica avança al costat d’una bateria a ritme de marxa militar, amb Yorke cantant com un àngel caigut sota una magnífica sessió de cordes; ‘Man of War’, amb uns teclats atmosfèrics i riffs que giren en una tempesta elèctrica i la vibrant ‘Lift’, pista que hauria brillat en qualsevol treball de la banda.
A les Biblioteques de Vilanova trobareu aquest i altres discs d’aquesta banda británica: Radiohead
Us deixem amb el documental sobre la banda ‘Meeting people is easy’, enregistrat per Grant Gee i que segueix el grup en la gira posterior a l’èxit del disc.
