25 anys de… Definitely Maybe d’Oasis

2019 està sent un any d’efemèrides musicals significatives per aquells que van viure la seva adolescència i joventut als anys ’90.

Amb aquesta entrada continuem recordant grans clàssics del rock i del pop que es van publicar durant l’any 1994.

Ja hem parlat del Dummy, l’àlbum debut de la banda britànica de trip-hop Portishead i ara és el torn d’un altre debut provinent del Regne Unit, el Definitely Maybe d’ Oasis.

La banda dels polèmics germans Gallagher, Noel i Liam, va debutar amb aquest llarga durada que es va publicar el 30 d’agost de 1994, tot i que ja s’havien publicat els senzills de ‘Supersonic’, ‘Shakemaker’ i ‘Live forever’, aquesta darrera cançó va ser la que va aconseguir que el grup pogués enregistrar el seu primer llarga durada.

Noel va compondre ‘Live forever’ com a contrapunt a la cançó de Nirvana, ‘i hate myself and i want to die’, i la cançó va entusiasmar al productor Alan McGee quan la tocaven a un concert a Glasgow.

Quatre dies més tard, signaven un contracte amb Creations Records.

Els Gallagher estaven molt segurs de si mateixos i això va fer que enregistressin el material del disc fins a tres vegades per aconseguir el so que volien, provocant una despesa a la companyia de més de 85000 Lliures.

La portada del disc també es va convertir en una icona. Inspirada en la contraportada d’un CD de The Beatles ‘A Collection of Beatles Oldies» on els membres del grup apareixen en actitud tranquil·la a un hotel després d’un concert al Japó, els Oasis van triar pel seu àlbum debut una fotografia similar on es veu la banda relaxada al saló d’una casa, concretament, la del guitarrista del grup Bonehead.

A la imatge hi trobem molts referents del grup: una foto de Rodney Marsh, futbolista del Manchester City i George Best, del Manchester United; una imatge d’un LP del pianista Burt Bacharach, del qual Noel és reconegut fan i a la televisió una imatge congelada de la pel·lícula ‘El bueno, el feo y el malo’. I per descomtpat, cigars i alcohol.

L’àlbum va arribar al número 1 de les llistes de Regne Unit el setembre de 1994 i es va convertir en l’àlbum venut més ràpidament de la història del Regne Unit, superant fins i tot a The Beatles, els grans referents dels Oasis.

Per commemorar aquest aniversari, s’ha tornat a editar el CD i s’ha fet una edició especial en vinil. L’any 2014, per celebrar el vintè aniversari del disc, es va publicar un documental sobre la gravació de l’àlbum.